El deute públic va augmentar moltíssim arran dels generosos plans de salvament concedits al sector financer pels Estats, després de la crisi que va començar en 2007/2008. És també la conseqüència directa de dècades de polítiques pressupostàries i fiscals favorables a les classes socials acomodades i a les grans empreses. Els beneficiaris d’aquesta generositat fiscal i social van aconseguir un estalvi que va disparar els dèficits públics, mentre que van invertir en apetitoses obligacions de l’Estat, especulant sobre els deutes sobirans i posant en perill els Estats. Els culpables de la crisi ixen dues vegades victoriosos, tenen menys imposts que pagar i gaudixen d’una renda garantida provinent del deute públic mentre la població perd dues vegades: pateix les conseqüències socials de la crisi (desocupació i precarietat) i també pateix la sagnia de l’Estat a través dels plans de rescat dels bancs i dels plans d’austeritat (congelació de salaris, retard de l’edat de jubilació, alça de l’IVA, etc.).
Aqueix atac supranacional promogut pel FMI i la Comissió Europea ha de trobar una resposta social a la seua mesura. No acceptarem cap desmantellament de la protecció social i dels serveis públics per a pagar els seus deutes contractats en contra dels nostres interessos. No podem acceptar un retrocés d’aquests drets, a vegades aconseguit a costa de lluites socials històriques, mentre les elits segueixen enriquint-se. Per a nosaltres l’eixida de la crisi ha de fer-se tenint en compte l’interès de les poblacions, no el dels creditors culpables de la crisi i dels governs a les seues ordes. El preu humà de la gestió desastrosa de la crisi capitalista és immens i es preveu encara més pobresa i desocupació com a conseqüència directa d’un sistema basat en un creixement autodestructor.
Les reaccions del poble europeu colpejat per aqueixa austeritat imposada per les elits és la conseqüència directa d’un sistema de transferència de riqueses des dels treballadors cap als creditors a través del pagament del deute. En molts països, el seu reembossament representa una enorme part de les despeses públiques de l’Estat, deixant una xicoteta part del que queda per als serveis socials que pateixen una hemorràgia de recursos. Es tracta d’una lluita per a aconseguir un just repartiment de la riquesa produïda pels treballadors, per a una justícia social real. No podem acceptar que el deute públic siga un pretext perquè la població haja de pagar cada vegada més. El deute constitueix un verdader espoli per als pobles i els responsables són els que han de pagar la crisi sistèmica que van provocar.
Necessitem auditar els comptes públics dels Estats per a decidir si els pobles deuen o no continuar pagant un deute en gran part il·legítim ja que no va beneficiar la població. El procés d’auditoria és un acte de sobirania dels Estats i dels pobles que ha de desenvolupar-se baix control ciutadà. Els moviments socials han de poder proposar aqueixa necessitat essencial en noves constitucions que podrien ser aprovats per referèndum popular, com ja ho va fer Equador* i ho podria fer Islàndia.
Parem la dictadura dels creditors
Per una constituent del poble per al poble!
Auditoria del deute ja!
PATAS ARRIBA, Valencia.
* En 2007/2008 Equador va fer una auditoria respectada per la seua nova constitució que va permetre al govern anul·lar deutes il·legítims i economitzar 300 milions de dòlars per any durant 20 anys. Aquests diners deu ara ser dedicat al millorament de la sanitat, pública, de l’educació i a la creació d’ocupació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada