dijous, 28 de maig del 2015

Per una unitat popular


Ja han passat les eleccions municipals i autonòmiques i l’alegria corre per les venes, la dreta ha perdut al País Valencià. Ara és temps de treballar i continuar lluitant.

La realitat social en la qual vivim no està per a moltes festes. La desigualtat i l’exclusió social ha adquirit nivells insuportables i la tan cacarejada recuperació econòmica ve acompanyada de cinc milions d’aturats, molts dels quals corren el risc de no trobar feina mai encara que eixim d’aquesta desfeta.

Segons dates de l’EPA en el primer trimestre de 2015 a l’estat espanyol 771.000 famílies, és adir 1.600.000 persones, no coneixen cap ingrés. Per si fóra poc de tota Europa som el país on la bretxa entre rics i pobres és més gran.

Una de les conseqüències més immediates de la reforma laboral, de les polítiques neoliberals i de l’austericidi ha sigut l’increment de la pobresa laboral, 4,4 milions de persones que tenen un lloc de treball viuen baix el llindar de la pobresa.

Aquestes barbaritats corren el risc de convertir-se en cròniques. Estem en un moment històric en el qual el capitalisme com avui el coneguem té els dies contats, l’hidra capitalista està mutant i davant d’aquesta catarsi el poble, els ciutadans, la classe treballadora  ha de prendre una decisió:

- o permetre que la cultura neoliberal continue dominant les nostres vides, que seran cada vegada més precàries en l’ambit laboral, en sanitat, en cultura, en dignitat...

- o organitzar-se i lluitar per a derrotar aquests postulats neoliberals i transformar aquesta societat.

Com és natural jo sóc partidari de la segona, no obstant això també sóc conscient que per a què siga possible fa falta una força transformadora capaç d’aglutinar tota la cultura d’esquerra.

La dreta, el poder econòmic, van a posar una feroç resistència. Totes les mans transformadores seran necessàries per a què invertim aquest moment de penúria social i ecològica. Per dir-ho d’una altra manera no hi ha prou amb els resultats del 24 M, cal guanyar el parlament estatal per acabar amb les polítiques que estan excloent a moltíssima gent. En les nostres mans està.

Aquests versos són per a la gent que està patint. Salut companyes i companys,

 
La libertad es como la mañana.
Hay quienes esperan dormidos a que llegue,
pero hay quienes desvelan
y caminan  la noche para alcanzarla
Subcomandante Marcos

 

Davant de les urpes del capitalisme
sóc un home lliure.
Davant de tanta barbaritat
torne a la raó, a l’estima, a la humilitat.
 Vosaltres mai podreu privatitzar
la ment que busca un horitzó nou,
la mirada crítica,
el somriure d’un enamorat i una enamorada,
la tranquil·litat després d’una tempesta
o els somnis que neixen en lluna plena.
Tampoc mai podreu superar
els colors d’una cadernera,
ni el cant d’un rossinyol.
Davant de les urpes del capitalisme
sóc un home lliure.
Davant de tanta repressió contra els ningú
mai podreu llevar-me la paraula.
Davant de tanta misèria
mai podreu acabar amb la revolta.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...