dijous, 17 de setembre del 2020

La religió com a problema

 

En plena pandèmia del Covid-19 i a pesar dels milers de morts, veiem als mitjans de comunicació notícies sobre els negacionistes, persones que assumeixen creences com a veritats incontestables encara que les evidències en contra siguen aclaparadores. Les religions representen la màxima expressió d’aquesta manera d’entendre el món, amb creences i veritats absolutes però indemostrables. Per això cal tenir fe, és a dir, creure alguna cosa sense necessitat d’evidències que demostren la veritat d’allò en el que es creu.

Res en contra de la fe però les organitzacions religioses, per mantenir la seua veritat, han considerat enemic i han combatut tot allò que els contradeia, especialment la filosofia materialista que presenta una visió lúcida de l’univers, de la vida i de la humanitat independent de les divinitats. Lliurar a la humanitat del jou de la religió mitjançant la raó i la ciència ha sigut, i continua sent, un treball ingent, amb continus entrebancs que han alentit el progrés humà.

La ciència no és una línia recta cap a la veritat. Els científics són persones que viuen en un medi social, sotmesos a les constriccions socials i polítiques de l’època que els toca viure. Hi ha, però, una sèrie de científics i filòsofs que han sigut capaços de sortir-se’n de les lligasses mentals, socials i polítiques per mostrar un camí, construït sobre evidències i proves demostrables, que poden acabar amb les creences i supersticions que constrenyen la vida quotidiana de les persones.

Un dels primers en mirar el món amb llums llargues va ser Lucreci (Titus Lucretius Carus) filòsof del segle I aC. autor  de l’obra De rerum natura on, partint de la física atòmica, va mostrant les causes materials de la natura sense déus. Després de l’època fosca de l’Edat Mitjana, amb control absolut del coneixement per l’església a occident, es retroba el manuscrit de Lucreci en un monestir alemany i surt a la llum en Florència i Roma. És al segle XV i aquest escrit obri els ulls a les figures més representatives del Renaixement, com ara Botticelli, Giordano Bruno, Galileu o Descartes. Però la seua influència continua amb els il·lustrats Buffon, Voltaire, Diderot, Ruosseau, i els romàntics Goethe i Byron. Fins i tot Lamark i Charles Darwin són deutors de les idees plasmades per Lucreci en De rerum natura, i malauradament tots han sigut víctimes de l’església.

Dues veritats ataquen especialment l’amor propi de l’espècie humana, bastit sobre la creença de la creació divina del món i de l’home com ésser superior a totes les demés creatures i especial a ulls de déu: Galileu, quan ens diu que la terra no és el centre del món i Darwin, quan ens demostra que els humans no hem sigut especialment creats sinó que som animals evolucionats com qualsevol altre ésser vivent. Galileu va ser obligat per l’església a abjurar dels seus descobriments; Darwin va tardar 21 anys abans de publicar la seua teoria per por a la pressió social que hauria de suportar. I els fets avalen aquesta por. Encara avui, al segle XXI és motiu d’atacs.

En Espanya, “la reserva espiritual de occidente”, l’església ha sigut especialment nefasta per al desenvolupament de la ciència i la raó. La Inquisició va ser una feroç defensora de les seues veritats inqüestionables front a les idees renaixentistes i implacable i cruel en el fre de las idees il·lustrades. Al segle XIX, quan a Europa alleugerava la pressió religiosa, Espanya signava el Concordat de 1851 que enfortia el poder eclesiàstic i imposava a tota la societat la infal·libilitat de les creences que emanaven de les sagrades escriptures. Amb el franquisme es signa el Concordat de 1953 que entre altres coses cedeix a l’església el control de l'ensenyament, que havia tingut que cedir durant la II República, i estableix el tomisme com a base filosòfica de la ciència. Després de la mort del dictador, en 1976, es va modificar el Concordat en alguns aspectes però actualment continua vigent. Podem estranyar-nos de covar negacionistes en la nostra societat?

Lectura recomanada: Dominguez, Martí. El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament, Proa, Barcelona, 2013.


LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...