divendres, 11 de desembre de 2015

No a la guerra


La pobresa es viu amb la mateixa intimitat que la mort. L’una i l’altra arrepleguen l’atenció de tots nosaltres, però a l’hora d’elegir tots optem pel glamur. En molts països les dues, pobresa i mort, formen un tot delirant que devora la realitat diària. Està clar que la majoria està pensant en Síria, un altre país que la dèria d’interessos econòmics està arrasant fins a límits insospitables.

La gent fuig del terror i ve cap a Europa per reconstruir la seua vida. Moltes persones la perden en eixa travessia i els que arriben es troben amb conductes racistes que molts no compartim ni entenem. La ignorància i la mala bava dels feixistes s’interposen d’avant d’un somni, poder viure amb dignitat i justícia social. Afirmen que no són ni de dreta ni d’esquerra i amb plantejaments tan simples i falsos són capaços d’arrossegar a milions de persones a una causa feixista. Un cas paradigmàtic s’ha materialitzat amb el triomf de l’extrema dreta a la França del segle XXI.  

El feixisme es pot curar amb cultura, i inclús els més tancats de mollera poden aprendre que genèticament hi ha una diversitat mínima entre tots els habitants del món. Entre altres coses perquè tan sols ha quedat una espècie la de nosaltres Homo sapiens sapiens. I encara que parega mentida fa molt pocs milers d’anys que va arribar a Europa, per tant tots som immigrants i, a més a més, com vam vindre d’Àfrica els nostres avantpassats tenien la pell negra. 

No obstant això no cal que ens enganyem, la violència no es pot combatre amb més violència, i    també tinguem altres casos paradigmàtics que podem utilitzar com a exemples: seria el cas d’ Iraq, Líbia o Afganistan. Per altra banda tampoc deguem ser ingenus. Totes les guerres tenen un origen en comú, l’econòmic. I també hem de ser conscients que vivim en un sistema, el capitalista, que necessita per a poder viure expandir-se, ha de créixer més i més fins que arribarà el dia en el qual asfixie al planeta Terra i a tots nosaltres. En relació amb aquest últim aspecte podem dir que ja hi ha plans per exportar el sistema a Mart, una vegada hem sigut sabedors que allí hi ha aigua i minerals preciosos per a explotar-los. No és broma.

Des d’ací del planeta Terra que cadascú trie, jo ja fa molts anys que ho vaig fer, sempre estaré al costat dels dèbils, del precariat i de la justícia social i ecològica. I també tinc clar que açò no s’arregla, que el capitalisme verd i el capitalisme social són una quimera. Un altre món és necessari i possible. Salut companys i companyes aquests versos són per a vosaltres.    


Fresca com una rosa de la matinada
El murmuri de la ciutat és costant.
Camine pels carrers
i en vens a la memòria.
La lluna s’alça sobre un horitzó blau
i aviat la foscor ho cobrirà tot.
A la nit ens trobarem tu i jo
indiferents al terror que ens rodeja.
Ens podrem acaronar, besar
o tan sols mirar
 de vegades no fa falta res més.

Tot continua com sempre,
però dins del meu cor
sé que tot està canviant.
Seguim menyspreant la vida,
aniquilem la memòria,
esborrem la nostra identitat.
Donem per bo tot allò que ens oprimeix
i ens falta l’esperit de la desobediència,
som submisos i aplaudim les gràcies,
però encara queda gent rebel i enamorada.

Tu sempre estàs ací, preciosa,
fresca com una rosa de la matinada.
Jo et segueix en la mirada
I tu em respons amb una picada d’ullet.
Entre nosaltres amor sense temps,
tendresa airejada per la flaire d’una rosella,
alegries, memòria viva, els altres.
Sóc un home lliure que camine pels carrers
mentre fuig del meu destí que s’aferra a mi.

Jo visc mentre m’escape de la mort.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...