dimarts, 15 de novembre de 2011

En absència de política el mercat imposa el caos


Una societat basada en l'egoisme i l'ambició no pot ser l'aspiració de la ciutadania. El camí recorregut i les experiències seculars de lluita contra la injustícia i l'abús dels poderosos, de sang vessada en nom de la solidaritat i per la igualtat d'oportunitats, no pot ser ignorat impunement. 

El camí de la democràcia ha estat llarg i penós. El poder dels diners havia monopolitzat el poder polític fins que els treballadors van prendre consciència com a ens polítics. La política va ser l'eina per retallar diferències i dotar els individus, foren de la classe social que foren, de valors, dignitat i poder polític. Només la política va ser capaç de posar normes que regularen i humanitzaren els mercats avars i sense consciència, sense capacitat de discernir entre el bé i el mal. 

Però la labor de sapa dels poderosos ha sigut contínua. Els darrers trenta anys, l'ofensiva mediàtica per desacreditar la política i el poder corruptor dels diners per desacreditar els polítics, ha provocat l'escepticisme entre les classes populars. Així la política torna, de nou, a ser privilegi dels poderosos que, mitjançant polítics comprats, imposen els seus valors i preserven els seus privilegis de classe, ara amb tramposes formes democràtiques. L'equilibri precari aconseguit per la societat occidental, els darrers seixanta anys de la història de la humanitat, entre el poder dels diners, que regeixen el mercat, i la vida de les persones amb un mínim de dignitat, està enfonsant-se davant de la indiferència de la majoria ciutadana.

No obstant això, la lògica del sistema i dels valors neoliberals, els espenta a anar sempre a per més. Veient la indiferència general als seus robatoris i abusos en aquesta crisi, han assajat una nova forma de cop d'estat, no tan sagnant com les dictadures de sud-américa però no menys efectiu. En Grècia i en Itàlia no ha fet falta fer eleccions. El mercat ha llevat als polítics elegits pel poble i ha posat directament als seus representants (tècnics els diuen) per a que implementen les polítiques que soterren els èxits socials que conformen la nostra societat. La suprema aspiració del neoliberalisme, la total llibertat de mercat, està regint Europa i enfonsant-la en el caos més absolut. 

Si la ciutadania no recupera la política amb majúscules, si no castiga la corrupció i la mentida, si permet la manipulació partidària de la justícia, si renuncia al control democràtic de les institucions, estem renunciant a tot allò que tant ens ha costat aconseguir perquè, en absència de la política s’imposa la voràgine dels mercats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...