Durant la Guerra Freda, mentre existia el perill de revolució socialista, els mercats estaven sotmesos a la política, els bancs centrals seguien les directius dels ministres d’economia i els governs, és a dir, la política, feia el seu paper d’intermediari entre els interessos antagònics de les classes socials.
Una vegada s’ha perdut la por a la revolució socialista els mercats s’han desfet dels lligams polítics i s’han desbocat. Fins que alguna cosa els deixe clar que ja està bé seguiran, sense fre, imposant la seua força per destruir l’estat de benestar, que tant ha costat construir, per satisfer la sua avarícia infinita a costa de la misèria de milions de ciutadans.
Ací tenim a Trichet, el president del BCE, exigint que Espanya aprofundisca en les reformes laborals i del sistema de pensions; o Aznar, més descarat, dient que cal acabar amb l’estat de benestar perquè és impossible mantindre’l i que el que cal fer és treballar més i cobrar menys, incorporar-se abans al mercat de treball i jubilar-se més tard.
Desgraciadament açò és el que ens espera. Si la política no torna a controlar els mercats, si deixem en mans dels neoliberals i social-liberals la política local, autonòmica, estatal i europea, anirem com cagalló per sèquia.
Al Azraq
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada