Llibertat d’expressió i justícia

Dibuix pres de “El Jueves”

La llibertat d’expressió és “el símptoma” que mostra l’estat de salut de la democràcia i la justícia el metge que vetlla per ella. Per això és preocupant que, en ple segle XXI, es censure impunement i, al mateix temps, la justícia qualifique de delicte l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica en la suspensió d’un acte d’exaltació franquista en un local municipal.

El cas és que un jutge de Sevilla ha imposat una fiança de 22.000 euros a la regidora d’IU de l’Ajuntament sevillà, Josefa Medrano, per haver denegat l’espai sol·licitat per a l’acte d’homenatge a l’escriptor franquista Agustín de Foxá Torroba, conde de Foxá y marqués de Armendáriz (El Plural), mentre Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, cedeix els locals públics només a qui passa el seu sedàs ideològic.

La última ha sigut la prohibició de l’obra “Corrüptia: una regió de l’est”, de la Companyia de Teatre de l’Enjòlit, perquè paròdia la corrupció política a la Comunitat Valenciana. Ja tenien aparaulat el Gran Teatre de Xàtiva per al proper 11 de desembre però en assabentar-se del contingut de l’obra s’han quedat al carrer, segons conten a l’Informatiu. Les cacicades censores de Rus, malgrat que són contra el dret d’expressió democràtica, no tenen repercussions judicials, en canvi evitar l’exaltació del feixisme falangista, responsable de centenars de milers de morts, mereix la reacció inusualment ràpida i severa de la justícia.

Desgraciadament Rus ja ens té acostumats a fer i desfer impunement segons li vinga en gana. L’actor Xavi Castillo està vetat a la capital de La Costera pel seu alcalde, el mateix que va impedir que Raimon rebera al seu poble l’homenatge als 50 anys de la cançó “Al vent”; el mateix que, com a president de la Diputació, va censurar l’exposició “Fragments d’un any” promoguda per la Unió de Periodistes Valencians que hi havia que exposar al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM).

Aquest últim cas fou el que més repercussió mediàtica va tindre i li va merèixer a Rus el títol, atorgat per la revista El Jueves, de “El gilipollas de la semana” perquè, volent evitar-ho el que va aconseguir va ser promocionar l’exposició, que es va fer en una galeria privada, i va tindre una repercussió enorme.

El mateix augurem i desitgem a “Corrüptia: una regió de l’est” i al grup que l’ha parit, la Companyia de Teatre de l’Enjòlit, perquè en el segle XXI, la millor manera de promocionar un espectacle és censurar-lo.