diumenge, 23 de novembre de 2014

Homo sapiens sapiens




Malgrat tot el que ens està passat i està passant la nostra espècie, Homo sapiens sapiens, és única a la Terra i a tot l’univers. No obstat això, hi ha gent que vol fer-nos creure que som una espècie violenta, assassina, individualista, envejosa, capitalista..., però no és així. És cert, que fem guerres , que assassinem, que hi ha gent molt individualista, envejosa, capitalista i moltes altres coses més. A pesar de tot, també creem música, pintem quadros meravellosos, estudiem la vida, escrivim poemes, vivim amb intensitat, ens estimem entre nosaltres, hi ha molta gent altruista...

Ara bé, no som una espècie ni bona ni roïna. Els nostres actes estan lligats a una identitat que es desenvolupa dins d’un sistema amb fortes contradiccions com són les guerres, l’ individualisme, el masclisme, l’explotació dels homes i les dones... Però també és cer que nosaltres tenim la llibertat d’elecció, podem menjar o no menjar, viure o llevar-nos la vida i eixa és la qüestió, el pensament, la superestructura,  també influeix en la nostra conducta i pot provocar canvis profunds en l’estructura.

Avui som milions d’éssers a la terra i aviat en serem més. Estem en un moment històric on les contradiccions del capitalisme fonamentalista estan provocant el naixement d’una altra cosa. És la primera vegada en la història de la vida en la Terra que una espècie està modificant tots els ecosistemes en el seu propi benefici, actuem com una plaga que no respecta ni als congèneres de la seua pròpia espècie. Si la nostra conducta no canvia estem cridats a la desaparició. Però estic totalment convençut que superarem aquest procés històric i que serem prou sapiens com per a construir un  altre sistema econòmic que ens permeta viure sense ser explotats, ni discriminats per les nostres creences, ni pel color de la nostra pell. Que serem capaços de construir una societat en la qual es respectaran totes les identitats i les seues cultures. És per això que continue creient en la meua espècie, Homo sapiens sapiens, i en el seu destí que no és altre que el camí de la llibertat i el respecte.
Els següents versos estan dedicats per als desobedients, per als i les sapiens que encara queden. I també estan dedicats com no a la meua companya, sense la qual estaria perdut com un vaixell sense aigua. Salut companyes i companys, el futur és nostre.

Estimar-te sempre
Podria buscar paraules grandiloqüents,
mirar com l’horitzó es traga les estrelles,
escoltar la caiguda de les fulles a terra,
besar-te infinitament,
passar de tots vosaltres,
mirar-vos des de la distància,
no escoltar els vostres clams,
estimar-te sempre.
No obstant això, he decidit un altre camí,
lluitar i estimar la vida,
no deixar que ningú em xafe,
fugir del consum salvatge,
estimar la meua terra,
mesclar-me amb la meua gent
viure la vida amb tu,
estimar-te sempre.   
A pesar de tot sé que no és fàcil,
que la vida és molt dura
però pot ser molt més agradable,
sempre i quan els plantem cara
i els deixem les coses clares.

diumenge, 16 de novembre de 2014

Els Rics més rics i els pobres ben pobres



Al mes de gener Oxfam va publicar un informe que desgrana molt meticulosament la distribució de la riquesa al llarg del món i també a l’estat espanyol.

En la mateixa publicació es poden llegir afirmacions com les següents:
Les 85 persones més riques del món incrementen la seua fortuna en mig milió de dòlars per minut en l'últim any.
Només a Llatinoamèrica i el Carib el nombre de persones que acumulen més de mil milions de dòlars va créixer un 38% del 2013 al 2014, l'increment per regions més alt de món.
Durant l'últim any les 85 persones més riques del món van incrementar la seua fortuna en un 14%, la qual cosa suposa que en conjunt van aconseguir beneficis de 668 milions de dòlars cada dia o quasi mig milió de dòlars per minut.
Des de l'inici de la crisi econòmica el nombre de milmilionaris en el món s'ha més que duplicat, passant de 793 l'any 2008 a 1.645 en 2014.
A l’estat espanyol en l'últim any les 20 persones més riques han incrementat la seua fortuna en 15.450 milions de dòlars, més de 1.760.000 dòlars per hora, i posseeixen hui tant com el 30% més pobre de la població (quasi 14 milions de persones).
En l'escala més alta, l'1% dels més rics d'Espanya tenen tant com el 70% dels ciutadans i tan sols 3 individus acumulen una riquesa que duplica amb escreix la del 20% més pobre de la població. 

El document està reblit d’un nombre de dades econòmiques que reflecteixen empíricament la tragèdia de la desigualtat econòmica extrema i senyala les múltiples contradiccions econòmiques arreu de tot el món. L'informe indica els dos motors principals que han alimentat aquesta barbaritat: el fonamentalisme de mercat i la captura política per les elits econòmiques; una classe política que a més a més afavoreix a la gent que té diners per mitjà de lleis que els afavoreixen.

Aquest procés històric al qual hem arribat és molt llarg, no obstant això no anem a anar al seu inici que no és un altre que el mateix naixement del capitalisme. Més recentment, i centrant-nos a l’estat espanyol, de la Constitució del 78 va néixer l’estructura d’un règim hereu d’un feixisme que ens va oprimir, a uns més que a altres, al llarg de quaranta anys. Les elits econòmiques van continuar tallant l’abadejo, si bé ens van permetre manifestar-se, cridar, votar... i tot allò que formalment hauria de ser una democràcia. Acabada l’època del centrisme de Suárez i després de nombrosos escàndols vindrien els socialistes; AP era igual de rància que el PP actual i no es menjava un torrat. 

D’aquell moment és la frase cèlebre de Felipe González, que preferia morir d’una punyalada al metro de Nova York abans que ser marxista. Molta gent ja els vam conèixer. Definitivament els socialistes de tota Europa abraçaven el paradigma neoliberal i deien que les ideologies no existien. Una vegada posicionats vendrien les reformes laborals, de les pensions... coses que com podem veure han continuat.  

Avui estem davant d’un sistema que no mira pels ciutadans, una maquinària que devora pobles sencers, que frustra el futur de milions d’homes i dones, xiquets i xiquetes, que destrossa la terra en la qual vivim i moltes altres coses que ja hem dit al llarg d’aquests anys ací a “Escriure per no callar”.

Avui com anys enrere tinc por de que tot quede en un bany de mentides i que el poble es torne a deixar enganyar. Ens van enganyar en la transició, al llarg de l’alternança PP-PSOE i ens poden tornar a enganyar. Ara bé la realitat és la que és i açò encara no ha acabat, estem en un estat d’emergència i si no som capaços d’aturar aquesta roda infernal a tots se’ns tragarà. Tan sols hi ha un camí la lluita i molta organització i resposta, ells ho saben, molts de nosaltres encara no. 

Els següents versos són per totes i tots vosaltres, els de sempre, els que al llarg dels anys hem actuat i actuarem com una mosca collonera.  Salut companyes i companys.       


    Hi ha hagut una lluita
de classes durant els
últims 20 anys, i la meua
classe ha guanyat.
WARREN BUFFET
La quarta persona més
rica del món

Definitivament et vull
La llum es dilueix entre fulles grogues i roses,
entre les vesprades de tardor.
El teu record se m’agafa al cor,
mentre circulen per la ment imatges desagradables.
Definitivament et vull.
La tardor m’ajuda a passejar per alberedes i jardins
plens de fulles rítmiques que cauen.
Alhora els enamorats es miren,
es toquen, es besen, es volen.
Definitivament et vull
i busque el teu el caliu
entre els primers freds
plens de fulles grogues i roges.
Pense amb els teus llavis carnosos,
amb el teu pit tebi,
amb les teues cames.
Nosaltres som dues persones que es volen
en un món agònic, salvatge.
Definitivament et vull
I pense amb el teu somriure,
amb les teues ganes de viure,
amb el nostre fill.
Estic lligat  a la immensitat
i al mateix temps que em devora,
però sé que esteu ací
i això em dona ales.     

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...