dimarts, 29 de març de 2011

Rus a Ontinyent o la llegenda (grollera) continua

La televisió (no)oficial d’Ontinyent continua oferint-nos una visió distinta de la realitat que qüestiona el món meravellós que pinta cada dia el Canal 9. La prepotència, la vulgaritat i les obres mal fetes afloren en quan lleves el filtre de la televisió del PP pagada per tots nosaltres.

Mig milió d’euros gastats en una obra nova que no ha tingut en compte l’accés dels discapacitats. Una nova barroeria feta a corre-cuita per poder inaugurar abans de les eleccions.

Al Azraq

Txernòbil: 25 anys després

Imatge de Txernòbil
El número de morts pel terratrèmol seguit pel tsunami en Japó és de més d’onze mil però encara hi ha 17.250 persones desaparegudes, el que fa témer que augmenten les xifres del desastre, el pitjor que ha passat al Japó des del fi de la II Guerra Mundial. Malgrat les dimensions de la catàstrofe, aquesta ha passat a segon terme, desplaçada pel perill de contaminació nuclear i les seues conseqüències per a la salut, per al medi ambient i per a l’economia japonesa, i de rebot, a l’economia mundial. 

La devastació és fàcilment superable; el cost de vides humanes per l’adversitat natural s’assumeix i es continua endavant, però l’experiència de Txernòbil ens ensenya que les zones del Japó contaminades amb materials radioactius hauran de ser tancades durant dècades i desactivar la central de Fukushima pot portar, també, dècades de treballs i fortes despeses per refredar i tancar la central. 

El 26 d’abril farà vint-i-cinc anys de l’explosió del reactor numero quatre de la central nuclear de Txernòbil que va contaminar, amb isòtops radioactius, una superfície de 200.000 kilòmetres quadrats. Encara avui unes 3.500 persones acudeixen a treballar dins la zona d’exclusió, de trenta kilòmetres a la redona de la central, per vigilar i netejar el sector i hauran de fer-ho, si més no, durant cinquanta any més.

A banda dels treballadors morts per radiació, milers de persones han desenvolupat càncer de tiroides per consumir llet contaminada amb iode radioactiu. Especialment els que eren xiquets en el moment de l’explosió.
Els defensors de l’energia nuclear, amb el poderós lobby que els alimenta, argumentaven que Txernòbil  no tenia edifici de contenció i per això la radiació es va expandir. Segons aquest argument en occident, on totes les centrals tenen edifici de contenció, l’accident de Txenobil no haguera passat de ser un accident, greu, però sense morts i sense incidència en el medi ambient. 

Però Fukushima estava construït amb els màxims estàndards de seguretat i no ha sigut suficient per evitar les conseqüències del cataclisme. Un ample territori, ric per l’agricultura, restarà al llarg de dècades inactiu i improductiu. No hi ha experiències per saber quina repercussió tindrà la contaminació de les aigües marines ni com afectarà a les espècies, ni si, a través de la cadena tròfica, poden afectar als humans com passa amb les verdures i la llet.

Darrere d’un cataclisme la vida retorna i l’activitat econòmica inclús pot prendre més força per la reconstrucció però després d’un desastre nuclear desapareix l’activitat humana durant dècades. Potser aprenguem de Fukushima i parem la deriva suïcida de l’energia nuclear, si no és per la vida de les persones, que als poderosos tan poc importa, ni pel medi en qual vivim, que siga perquè econòmicament no és rendible, com s’ha demostrat en Ucraïna i en Japó.

dilluns, 28 de març de 2011

La violència


Considerar que l'home i la dona són violents per naturalesa és una hipòtesi de treball que té un gran nombre de defensors i està lligada a  unes fortes connotacions ideològiques i econòmiques.  Tots tenim en la ment aquella imatge de la pel·lícula “2001: una odissea en l'espai” on un grup d'homínids acaben descobrint el poder de destrucció que pot tindre el cop d'un os. El principal missatge que es ven en aquesta escena és que els homínids som violents des dels nostres orígens. Però, tampoc podem oblidar que Hollybood es una de les principals maquinaries de propaganda de l'imperi i que aquest no es manté  principalment amb poesia.

Podem exposar opinions en contra o a favor de considerar a l'home i la dona com un espècie violenta per naturalesa i tan sol seran això opinions o eslògans polítics. No obstant això, hi ha alguns elements que ens permeten dur aquesta discussió al terreny científic.

És cert que els anàlisis genètics ens apropen a altres espècies com el ximpanzé que en molts dels seus comportaments manifesten una gran violència. Però també es cert que el component genètic no determina la conducta de l'home o la dona, sinó que és el context social el que acabarà modelant-la. La resposta a aquesta hipòtesis ha vingut de la mà dels bessons genèticament idèntics que han viscut separats durant molts anys i en condicions socials diferents i per lo tant han tingut conductes socials diferents. 

També és cert que des del registre arqueològic estan veient-se actes de canibalisme entre els mateixos neandertals i  que, en distints moments del Paleolític superior, s'han recuperat restes humanes amb traumatismes possiblement relacionats amb actes de violència. En algunes ocasions estem parlant de fletxes clavades en el cap, cos, etc. Ara bé, la tònica general no sempre és la troballa de restes humanes amb aquests tipus d'alteracions.

Ara sabem, a partir dels models antropològics, que en societats igualitàries de grups de  caçadors-recol·lectors, l'acte més violent com és el cas de l' ajusticiament d'alguna persona tan sol es du a terme en moltes contades ocasions, principalment quan el delicte es fa contra la col·lectivitat, però abans sempre es recorre a altres mesures de coerció com podria ser el desterrament.

Al País Valencià la seqüència de l'art rupestre de cronologia holocena ens diu que és en els moments avançats del pas d'una economia caçadora-recol·lectora a una economia productora d'aliments quan es desenvolupa una profunda transformació ideològica i social que comporta una sèrie de contradiccions entre les quals destaca l'increment de la violència. I seran les pintures llevantines les que ens reflectiran els primers enfrontaments entre grup  rivals. Estem parlant d’una cronologia de fa uns 5.000 anys. 

Des del context arqueològic veurem com és a partir del tercer mil·lenni a. C. quan es documenten algunes coves d'enterrament on la majoria dels morts presenten alguns indicadors de violència: fletxes clavades, traumatismes cranials, entre altres. I possiblement aquests contextos violents estiguen relacionats amb el mateixos que s'han pintat en algunes balmes del nostre territori.

Per lo tant, si bé la violència pot aparèixer en moments puntuals de la nostra existència, és a partir que la nostra societat és més complexa, quan comencen les distincions entre els homes, distincions entre sexes, comencem a tindre noció de la propietat, quan la violència es manifesta amb més força,  fins i tot en formes que no es coneixien com són els  enfrontaments bèl·lics entre grups rivals.

Avui a les guerres se les intenta dibuixar com enfrontaments entre bons i mals, entre demòcrates i tirans, però tots sabem que no és així i si no que li ho pregunten al poble d'Iraq, de Líbia, Afganistan.... La guerra es un negoci dels rics en el que els civils posem els morts. Encara que fórem violents per naturalesa sempre podríem triar.  Jo aquesta vegada també he triat NO A LA GUERRA. Ací van dos sonets on es posen de manifest alguns tipus de violència.
El poeta dissident

Genocidi
Genocidi cultural que no s’atura
i ens du cap a la humiliació de l’altre,
cap al remaleït extermini físic
que arrossega la immensitat del viure.

Comportament que provoca la soledat
del que no pot renàixer d’aquestes bogeries.
Aïllament del que no mor, oblit del mort,
fi de tot allò que no serà mai més.

Extirpació de tota la identitat,
de l’ànima ferida per l’angúnia
que s’evapora i desapareix en l’aire, allí.

Silenci i més silenci on hi havien rialles.
Guaret infèrtil sense somni, sense temps,
                            sense l’energia del que cau fins a l’oblit.

Mercenaris
Fugim i fugim perduts en la tempestat.
La ferida s’obri i sagnem damunt del fang.
La mort s’apropa vestida amb seda blanca
i engalanada amb molts robins i maragdes.

L’aigua arrossega la sang i el fang dels ferits.
La guerra i l’odi entre els homes continua.
La Terra nua i afligida plora pels seus fills
immersos en aquesta gran bogeria.

I en això que apareixen els mercenaris,
personatges envaïts per l’or i l’oblit,
que canvien de bàndol segons qui paga.

Personatges que heu jugat amb la història.
La societat és ostatge de vosaltres,
del missatge transmès al llarg de les guerres.

divendres, 25 de març de 2011

La justícia de dos velocitats

És curiós observar com la justícia funciona a una o altra velocitat segons qui siga l’encausat. Portem anys esperant l’actuació clara de la justícia en els casos de Camps, Costa, Campos i Betoret. El cas Gürtel està estancat i tampoc pareix que prosperen les actuacions judicials. Els casos contra Fabra van prescrivint entre canvis de jutges i oblits dels advocats de l’Estat. Zaplana també va veure arxivar per prescripció el cas de Terra Mítica. En tots aquests casos, en el quals hi havia molts diners pel mig, i els inculpats eren gent de” bona família”, és a dir, amb poder de tota la vida, la justícia s’ha mostrat incomprensible i irresponsablement lenta.

Per contra quan els encausats no són el que abans es deia addictes a règim, la justícia actua amb una celeritat sorprenent, si tenim en compte la manca de mitjans de la justícia espanyola. He buscat per internet i no he trobat a ningú d’esquerres que li haja prescrit una causa. A més les acusacions cap als polítics d’esquerres no són, en general, per omplir-se la butxaca.

Un cas sagnant és el del portaveu socialista en les Corts Valencianes, Àngel Luna, que serà jutjat per encobriment al no identificar a qui li va facilitar un document del cas Gürtel que va exhibir a les Corts. Abans l’havien acusat de no pagar les obres de sa casa, assumpte arxivat per inconsistent, però van continuar buscant alguna cosa per callar-lo, i la justícia, inexplicablement, ha decidit jutjar-lo per açò.

El seu veritable delicte ha sigut persistir en les preguntes, en les escasses sessions de control del govern valencià, d’on estan els diners públics desapareguts o malversats; per què l’oposició no té accés a molts contractes públics; quant va costar la visita del papa i qui ho ha pagat; qui ha facilitat a les empreses de la trama Gürtel els contractes públics; d’on ixen els diners par a la propaganda i els grans actes d’exaltació de Camps; és a dir, fer la seua funció d’oposició democràtica.

La justícia ha actuat contra un diputat per no revelar, en cas de que ho sàpiga, la font de la informació que documenta un delicte. Si ho haguera fet un periodista també estaria processat? El presumpte delinqüent, Camps, denuncia al representant de les víctimes. És el món del revés. Però el vertaderament greu és que la justícia accepte el joc i ho faça amb tota diligència. Per què? Serà veritat que en aquest país encara no s’ha fet la transició en matèria de justícia?

Al Azraq

dijous, 24 de març de 2011

Recepció de Camps a Ontinyent i Canal 9


Quan ens llevem les ulleres del Canal 9 per a veure les notícies veiem un món diferent. La realitat és altra, no tot són aplaudiments al presumpte. I les forces de l’ordre es mostren com la guàrdia pretoriana del president, intimidant els ciutadans. 

El Gran Wyoming ha declarat que estan donant-se situacions en la televisió que mai no havia vist, ni tan sols en l’època de Franco.  Estan donant-se notícies falses sent conscients de la falsetat.  "Vivimos momentos muy graves para los medios de comunicación" sentència José Miguel Monzón. També Iñaqui Gabilondo parla del perill de la professió periodística i de la necessitat d’armar-se èticament front a les pressions empresarials que només veuen espectadors i s’allunyen dels ciutadans. 

Els periodistes de Canal 9 han de saber ben bé a que es refereixen Gabilondo i Wyoming. La pressió dels polítics deu ser infernal per a que els informatius siguen tan descaradament partidistes .

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...