dimarts, 28 de febrer de 2012

La democràcia, ostatge del capital financer



Com és possible que l'esquerra espanyola permeta el tancament del diari Público?, es preguntava Vicenç Navarro, la única veu entre els rotatius que ha qüestionat la monarquia i parlat a favor de la República; l'únic mitjà que ha difós mesures per sortir de la crisi, diferents a les retallades de despesa pública, oferint alternatives com augmentar els ingressos de l'Estat mitjançant una reforma fiscal progressiva que permetera incrementar la despesa pública per estimular el creixement; el diari que més crítiques, des de l'esquerra, a fet a les polítiques neoliberals del govern de Zapatero.

És curiós que la majoria dels espanyols es definisca com d'esquerra o centre esquerra i llisquen la premsa de la dreta. Es troba a faltar la vessant formadora de consciència dels partits, sindicats i associacions socials progressistes que, amb milions de partidaris, són incapaços de mobilitzar per fer possible un mitjà de comunicació i discussió de totes les esquerres. Els mitjans de les dretes ho tenen més fàcil, doncs disposen de finançament i d'anuncis de les quals l'esquerra no disposa pel paper crític amb les estructures de poder econòmic, financer, comercial i polític. Han de ser les esquerres, amb mitjans propis, les que cimenten els seus propis mitjans de comunicació que siguen els portaveus de la cultura, les opcions i les alternatives de l'esquerra. Si no és així, si un mitjà d'esquerres pretén subsistir amb les regles d'un pretés “lliure mercat” adulterat, la informació veraç, sense ocultacions interessades ni temes tabú, no serà possible. 

 El diari Público, que encara resisteix en la versió digital, publica aquest dies un especial amb les noves revelacions del documents aportats per Wikileaks. En un article titulat “El poder financiero mundial estrangula a Wikileaks” ens conta, amb els documents, com el Bank of America, Visa, MasterCard, Western Union i PayPal van bloquejar l'organització d'Assange després de la publicació dels documents del Cablegate. Amb pocs dies aquestes empreses van bloquejar la recepció de les donacions dels seus seguidors, l'única font d'ingressos de l'organització. Aquest bloqueig arbitrari, per silenciar la informació i evitar treure els drapets al sol al poder, és il·legal i viola les constitucions dels països en els quals es practica. Però el més preocupant és el precedent que amenaça el lliure funcionament d'organitzacions com Greenpeace, Amnistia Internacional o qualsevol ONG que denuncie els abusos del poder. 

Mitjans de totes les esquerres suportats pels ciutadans, que no depenguen del poder financer, són imprescindibles si no volem una democràcia que siga ostatge dels poderosos.

dilluns, 27 de febrer de 2012

Dos anys i continuem avant


El diumenge 28 de febrer de 2010 va aparèixer el primer post d'Escriure per no callar amb la intenció de clamar al món la mentida i la manipulació que fan possible la injustícia social. Al complir el primer any, al febrer de 2011, denunciàvem que la crisi econòmica havia accentuat les contradiccions d’un sistema basat en les desigualtats socials; la socialdemocràcia s’havia rendit al neoliberalisme del poder financer; la corrupció no trobava el càstig de les urnes; i l’estat de benestar anava dissolent-se poc a poc per l’apatia ciutadana i la incapacitat de l'esquerra. 

Al febrer de 2012 tot el que denunciàvem s'ha agreujat. L'abstenció dels ciutadans de centre i esquerra, decebuts per la política neoliberal del PSOE que ha traït la seua ideologia i la seua base social, ha permès la majoria absoluta del Partit de la Patronal (PP) i del poder financer; el precari estat de benestar està sent desmantellat per les retallades i la reforma laboral implantada deixa als assalariats sense cap tipus de defensa davant l'arbitrarietat i els abusos de la patronal.

Des d'aquestes pàgines hem denunciat el deteriorament galopant de les condicions d'habitabilitat del planeta amb l'única finalitat del lucre i l'enriquiment d'un grup molt reduït de persones; la manipulació informativa al servei d'una ideologia de pensament únic molt més perillosa que els vilipendiats estats de partit únic; les falsedats, als servei d'aquest pensament únic, vessades sobre els estats que s'oposen a transigir amb el neoliberalisme salvatge com Cuba, Veneçuela o Bolívia, mentre es manté un silenci còmplice amb la cruenta impunitat d'Israel o EE.UU; o la crisi financera provocada per l'avarícia dels bancs, que l'han fet esdevindre deute públic, fent ostatge als ciutadans de l’atracament als diners públics.

En les més de 460 entrades d'aquests dos anys hem denunciat la corrupció consentida, i fins i tot premiada per la ciutadania, que corca la convivència democràtica. També hem recolzat el 15-M, com un possible ressorgiment del moviment ciutadà integrat majoritàriament per joves, però avisant del perill que suposava la tendència abstencionista, antipartidista i antisindical del moviment. El resultat de les eleccions municipals, autonòmiques i generals, i les mesures en contra de les classes populars ens ah donat la raó: una societat democràtica es regeix per les lleis i normes que emanen de les institucions, si deixem les institucions en mans dels representants polítics de les finances i de la patronal, les lleis els afavoriran a ells exclusivament. L'abstenció és, doncs, un greu error, com és un error pensar que el Partit de la Patronal (PP) tindrà en compte els interessos dels assalariats si aquests no mostren la seua força basada en la solidaritat de classe, les organitzacions sindicals i partits d’esquerra. 

Són, vertaderament, dies feixucs, com ens diu periòdicament en Marc Adell al seu magnífic blog, però més de 15.000 visites ens animen a seguir ací, lluitant en la xarxa, perquè estem convençuts de que el futur no està escrit, de que hi ha alternatives, de que els ciutadans tenim el poder de transformar el que ens presenten com una catàstrofe inevitable en un problema amb solució possible, raonable i justa. Nosaltres continuarem ací perquè, com diu Ignacio Escolar “desde que existe Internet, sólo pierden su voz aquellos que se resignan a estar callados.”

dissabte, 25 de febrer de 2012

Si amo


Aprovada la nova reforma laboral, que no és altra cosa que una nova humiliació de la classe treballadora, l’empresari adquireix l’estatus d’amo. Amb aquesta gent al poder tampoc podíem esperar menys, si no ho hagueren fet ens haurien decebut. Ironies a banda, estem veient com poquet a poquet, i de vegades a grans passos, s’està destruint l’estat de benestar, alhora que naix un sistema dictatorial i inhumà. 

Una primera impressió que em ve a la memòria, si valorem els decrets aprovats per aquest govern, és que fan els que es dóna la gana, principalment si les accions van encaminades a esclavitzar-nos i a omplir-se les butxaques, per tant la cosa no pararà ací. Les mesures que està imposant el PP ens portaran a l’abisme, perquè tot pareix ser que l’exemple a seguir és Grècia i en aquest país ja veieu el que està passant; mentre un grup de polítics traïdors venen el país el poble protesta a la desesperada.

Aquest sistema, el capitalista, tot pareix ser que està entrant en coma, les ments que el dirigeixen estan podrides  i la cosa no va. Avui estem pitjor que quan va començar aquesta bogeria i al 2013 ja veurem que passa. En pocs anys hem passat de ser molt rics, cosa que era mentida, a veure com la misèria ens mira com els voltors miren la carronya. Les receptes econòmiques que ens està imposant la moribunda Europa portarà la seva mort i misèria, fam i destrucció per a tots nosaltres. 

Els culpables de tota aquesta desfeta són el polítics i els banquers que han permès que la situació econòmica arribe fins ací. Amb aquesta afirmació no volem dir que tots els polítics són iguals, argument que la dreta d’aquest país volteja sempre que pot. Per tant sol eixirem del pou en el que estem caient si aquests personatges sinistres són jutjats i empresonats. Tot açò serà possible si el poble abandona l’ apatia en la que viu i pren una actitud més defensiva i per tant combativa. Els palmeros del capital estan fent molt bé la seva feina però aquesta situació pot canviar i si no mireu que ha passat a Islàndia.

Davant de totes aquestes agressions no podem quedar-nos com si la cosa no anara amb nosaltres, si avui no t’afecten tranquil que demà t’esclafaran. Açò s’ha acabat, nosaltres, la classe treballadora i el que queda de la classe mitjana, hem de construir un altre món i haurem de començar per aconseguir que els responsables de la fallida acaben entre reixes. Heu de tindre en compte que si no ho aconseguim tan sol ens permetran viure com esclaus i ells, clar, seran els amos i aniran al gimnàstic a cremar la grassa que acumularan mentre ens miren treballar.

Molta gent ja ha optat per un altre camí: anar-se’n d’aquest país abans que la merda els ofegue.         


Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,

Ausiàs March

Amo serà una paraula proscrita
Recórrec el món amb boires
que penetren per la pell
dels arbres i dels ocells.
Arrossegue per la pluja
la consciència morta
que vessa entre camins secs
dels humiliats la ràbia,
dels explotats l’amarg odi,
dels triomfadors la merda.
Si recórrec i arrossegue.

La llum traspassa el teu rostre
banyat per la fina llàgrima
que naix del dolor dels vius.
El goig de ser talment lliure
rebenta l’estupidesa
dels que es consideren
els nostres grans senyors i amos.
Ells són súbdits dels diners,
tots nosaltres, els ningú,
absolutament de res.

Cada vegada més lliure
em sent, llibertat que creix
contra tota la misèria
que sembreu en nom del bé nostre.
Sou un enemic sense entranyes
 i així serà la resposta
de tots nosaltres: cultura,
molta imaginació,
perquè el vostre pur verí
vos du pel camí del sòl.

Perseguiu de tots els somnis,
però ells no vos deixaran
dormir. La còlera meua
no és res, però la de tots
es convertirà en tempesta.
Vos arrossegarà l’aigua
com una petita brossa.
Després apareixerà
el sol i tots els ningú
tornarem a resplendir.

Amo serà una paraula
proscrita i súbdits no hi hauran. 

dijous, 23 de febrer de 2012

Un món que siga ambiental, social i econòmicament sostenible


El dilluns 20 de febrer van començar a Nairobi, Kénia, les sessions del Consell d'Administració del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient. En el transcurs de les sessions un grup de científics, de reconegut prestigi, van fer una crida d'urgència als polítics per controlar el canvi climàtic, la pobresa i la pèrdua de diversitat biològica que amenaça greument la vida de l’humanitat.

L'augment de la temperatura del planeta és perjudicial per a la nostra salut, per a la riquesa de les nacions i, fins i tot, per al sentit d'identitat del pobles, a més d'accelerar la pèrdua de diversitat biològica que està arribant a un punt de no retorn.

Opinen els científics que encara podem evitar el desastre, perquè hi ha solucions, si els governants les apliquen amb fermesa, exercint la governança global dirigida a fer un món que siga ambiental, social i econòmicament sostenible. Per aconseguir-ho és imprescindible que els líders mundials amplien la seua mirada més enllà de les fronteres nacionals i de classe. Cal incorporar els sectors socials marginats per poder integrar les polítiques socials, econòmiques i ambientals i dirigir-les en la mateixa direcció, en lloc de fer-les competir entre elles. 

L'eficiència energètica amb fonts lliures de carboni és imprescindible, així com reduir el consumisme i la pressió demogràfica, universalitzant l'accés als anticonceptius, revalorant el paper de la dona i millorant l'educació. Al mateix temps recomanen canviar el PIB com a mesura de riquesa per indicadors que avaluen l'evolució del capital natural, social i humà, i les seues interaccions. 

Si mirem les mesures que estan prenent-se pels governs europeus podem veure que són totalment oposades a les recomanacions dels científics. Ací predomina la carrera pel creixement econòmic mesurat pel PIB, sense tindre en compte com es reparteixen els beneficis obtinguts ni a quin cost mediambiental. Però en societats democràtiques són els ciutadans els que tenen el poder. Cal doncs exercir-lo premiant amb la nostra confiança política programes coherents amb el món que desitgem i deixant a la cuneta política als que continuen pensant en un món de creixement continuat impossible, anacrònic, totalment fora de la realitat.

L’any 2010 el Consell Internacional per a la Ciència ja va alertar que “el funcionament del sistema Terra tal i com el coneguem està en risc”, i no s’ha fet res per posar remei, preocupats els governs pels interessos nacionals, de classe i de curt termini. Cal doncs un nou ordre mundial capaç d’afrontar els grans desafiaments que reclamen actuacions urgents, com són la pobresa, l’escassesa d’aliments, d’aigua i d’energia, la crisi financera, el canvi climàtic, l’acidificació dels oceans i la pèrdua de biodiversitat. Problemes que semblen diferents i complexos però que són mútuament dependents. I podem fer-ho perquè un món que siga ambiental, social i econòmicament sostenible no sols és possible, és imprescindible per a la continuïtat de la vida humana al planeta.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...