Propòsit d'esmena?

Militants socialistes han fet un vídeo demanant perdó pel canvi polític del govern de Zapatero a partir de maig del 2010. És suficient? Evidentment no. Entre la militància i la direcció dels partits hi ha un món i en el PSOE dels últims anys sembla que el divorci s'ha consumat. Els resultats electorals ho confirmen.

Fins a la data dramàtica de maig del 2010 la ciutadania aprovava, majoritàriament, les reformes democràtiques, com la independència de la RTVE, i l'ampliació de drets civils i socials, com el matrimoni homosexual, la Llei de Dependència, etc. però la crisi ho va canviar tot. Una crisi que no esperava el govern, ni l'oposició de Rajoy, ni els organismes internacionals que haurien d'haver donat la veu d'alarma.

Pressionats pels socis europeus, s'inicià un programa de reformes estructurals que afectaven greument els interessos dels treballadors en les relacions laborals, les pensions i el sistema financer, tot dirigit a retallar la despesa i no a augmentar els ingressos. No es va mamprendre una reforma fiscal que gravara les rendes més altes i que perseguira el frau, l'economia submergida, el blanqueig de diners, l'abús de les SICAV i, el que és pitjor, es va aprovar, en comandita amb el PP, la reforma de la Constitució que prioritzava el pagament del deute. El repartiment de la càrrega va ser injust, impropi d'un partit socialdemòcrata, i la ciutadania no ho va entendre, no podia entendre-ho.

Immersos com estàvem en un sistema bipartidista, l'alternativa va ser l'altre partit, el PP. Hom diu que l'original sempre és millor que la còpia i per a fer política de dretes el millor és un partit de dretes. Rajoy, coherent amb la seua ideologia, ha aprofundit en la línia de retallades de la despesa pública, enduent-se per davant l'estat social, afavorint descaradament els interessos financers i a l'empresa privada, augmentant els privilegis dels poderosos en detriment dels interessos generals, de la justícia i de la democràcia. 

Mentre l'únic partit amb possibilitats de governar, en virtut del bipartidisme imperant, no troba un discurs coherent que il·lusione a la ciutadania, ni tan sols a la militància. El vídeo mostra un camí a seguir per a la direcció del partit. Però no serveix només demanar perdó. Per a tornar a connectar amb els ciutadans cal, a més del penediment, el propòsit d'esmena, entès com una ferma resolució de mai més abandonar la recerca de la igualtat i fer servir tots els mitjans necessaris per aconseguir la justícia social. Un propòsit d'esmena materialitzat en propostes basades en les necessitats reals de la gent.