S’acaba d’anunciar que el préstec que rebrà Irlanda per a tapar els forats dels bancs i finançar el deute que ha causat la política neoliberal dels últims anys tindrà un interès del 5,8%.
Dies arrere descobrim que la Reserva Federal dels Estats Units va repartir, en més de 21.000 operacions secretes des de desembre de 2007 a juliol de 2010, més de 3,3 bilions de dòlars a un interès del 0,25% a grans entitats financeres i empresarials de tot el món. D’aqueix autèntic regal es van beneficiar bancs com Goldman Sachs, Citibank, JP Morgan Chase, Morgan Stanley, Merrill Lynch, Bank of America, Bear Stearns, Royal Bank of Canada, Scotiabank, Barclays Capital, Bank of Scotland, Deutsche Bank, Credit Suisse, BNP Paribas, Societe Generale, UBS, Bayerische Landesbank, Dresdner Bank, Commerzbank, Santander, BBVA; i multinacionals com General Electric, Caterpillar, Harley-Davidson, Verizon, McDonald’s, BMW, o Toyota. Algunes d’elles ni tan sols ho han tornat (els llistats es poden llegir ací i més informació i comentaris sobre açò ací).
També sabem que des de la meitat de 2009 el Banc Central Europeu està proporcionant liquiditat, també quasi regalada, a l’1%, als bancs privats. Amb els diners que reben, per cert, compren el deute dels estats a un tipus més elevat guanyant milers de milions gràcies a la generositat de les nostres autoritats monetàries i al mateix temps aprofiten per a extorquir els governs per a obligar-los a adoptar polítiques que els faciliten encara més l’obtenció de beneficis als bancs que afonen les economies o a les grans multinacionals que dominen el món li presten els diners al 0,25 % o a l’1 %. A les xicotetes i mitjanes empreses que creen riquesa o als consumidors se’ls està prestant ( si ho aconsegueixen ) al 8 % o a l’11 % i als governs, és a dir als pobles com l'irlandès que han de pagar la factura dels bancs internacionals, els diners es presta al 5,8 %.
A mi em pareix que tot açò, que va fer la Reserva Federal al marge del seu govern i el que està fent el Banc Central Europeu, només té un nom : és un robatori a la ciutadania. Quin altre pot tindre el donar-li els diners pràcticament regalats als que han creat els problemes i al 6% o més als que ara han de solucionar-los?
Reconec que em bull la sang quan conec aquestes dades, encara que reconec que em sent quasi pitjor quan comprove que romanem callats davant d’un abús i una immoralitat tan grans. Com és possible que els sindicats, els partits, els moviments socials, les organitzacions ciutadanes i la immensa majoria de les persones senzillament honestes de qualsevol ideologia romanguen en silenci davant de tot açò?
Traduït de l’article "Robos i silencios clamorosos" de Juan Torres López en la seua pàgina web “Ganas de escribir”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada