La “niña de Rajoy” no té futur

En la campanya electoral de 2008 el candidat, sempre previsible, Mariano Rajoy ens va sorprendre amb un discurs cursi i ridícul que va passar a formar part de l’imaginari popular com “la niña de Rajoy”. Aquesta “niña” representava el futur que prometia si ell era elegit president. “Yo quiero que la niña que nace en España tenga una familia y una vivienda y unos padres con trabajo…” deia el candidat Rajoy, i afegia “...una familia atendida... mejor educación..., que sepa idiomas..., sin miedo a ejercer la libertad..., orgullosa de ser española...”. Què serà de la niña de Rajoy després de vora sis mesos de govern del PP?

Actualment la niña que nace en España tindrà una família socialment desatesa pels poders públics, doncs l'Estat ha declinat l'obligació d'atendre les necessitats bàsiques de la població. Per aquesta raó un de cada quatre xiquets espanyols viu en famílies per davall del llindar de pobresa i l'Estat central, les comunitats autònomes i els ajuntaments, estan retallant o fent desaparèixer els ja de per sí magres recursos i ajudes socials.

Hi ha moltes possibilitats de que no tinga una vivenda, doncs la crisi ha disparat els desnonaments. Segons ADICAE, actualment hi ha 300 desnonaments diaris, és adir, unes 110.000 famílies que cada any quedaran al ras, sense casa però, això sí, continuaran pagant l'hipoteca. 

El problema més gros que tindrà la niña de Rajoy és que els seus pares no tindran treball, doncs un de cada quatre adults en edat de treballar està a l'atur i un percentatge indecent dels que treballen ho fan amb contractes precaris, salaris devaluats i sense drets laborals, esborrats d'un cop de ploma per la reforma laboral imposada per la majoria absoluta del PP.

A més la niña no tindrà escoleta gratuïta fins que no arribe a primària, on tindrà una escola amb aules massificades i mestres desmotivats i mal pagats, instal·lacions deficients i materials escolars anacrònics, doncs la informàtica i els ordinadors són massa cars per als responsables públics d'educació. Si te sort i arriba a la Universitat trobarà elevades taxes i escasses beques i, si acaba una carrera haurà d'anar-se'n a estranger si vol treballar en allò que ha estudiat.

I si la niña se'n adona dels abusos i injustícies, i intenta protestar pacíficament, descobrirà que els drets ciutadans i la llibertat d'exercir-los són paper mullat, que l'Estat considera enemics als ciutadans que discrepen i, per tant, les “forces de l'ordre” poden colpejar-la, detenir-la, humiliar-la i fer-li pagar denúncies arbitràriament, sense cap justificació doncs una justícia servil ho permet.

La niña que naix a Espanya s'avergonyirà dels polítics que només busquen el benefici propi, s'indignarà amb los españoles que apel·len a fer sacrificis per la pàtria però tenen els diners en paradisos fiscals per no pagar imposts i haurà d'actuar contra els poderosos representats per la dreta política que té milers de milions de diners públics per als bancs però deixa a les famílies al carrer, a l'atur i en la desesperació de no tindre futur.