Publicat per Iron Maiden en Valladacity
No sé si a vosaltres us passa el
mateix que a mi. És de tal magnitud el terratrèmol que està sacsejant tot allò
que creia consolidat i valuós, com la democràcia, el dret a la sanitat, a
l'educació, a treballar amb drets laborals que garantiren un mínim de dignitat,
a poder manifestar el meu descontent i malestar al carrer, etc., que entenc el
terror que poden sentir les persones quan tremola la terra, quan allò que creus
que és el suport inamovible sobre el qual es pot edificar amb fiabilitat es
clavilla i es mou baix del peus. La commoció, com quan rebem un fort colp al
cap, fa que estem desorientats i restem paralitzats una estona. Així em sent
veient les “reformes” del govern. Cal doncs, pense, meditar què és el que està
passant, veure on estic, reaccionar i actuar.
En aquest procés veig el vídeo
d'Aleix Saló, “Simiocracia”,
que fa un repàs del com i del per què de la crisi a Espanya i acaba citant el
Principi de Hanlon: “Mai atribuïsques a la maldat el que pot ser explicat per
l’estupidesa“. Donem per suposat que no hi ha malícia en les accions
governamentals, doncs aleshores, si s'actua de bona voluntat i cada vegada
estem pitjor, serà veritat que és l'estupidesa el que està provocant la
desesperació de tantes famílies? Són uns necis els nostres governants? Llavors
veig per la tele al rei, amb cara d’ós panda, dir: "Lo siento mucho. Me he
equivocado y no volverá a ocurrir". No resulta convincent. Una frase
dita de carrereta com els xiquets quan els marmoles que saben que a la primera
ocasió repetiran la malifeta. No era la primera vegada que ho feia i si no
torna a fer-ho serà perquè els anys també passen per a ell, no per
penediment.
Però buscant interpretacions del perdó del rei trobe un article de Rosa
Maria Artal que, si més no per a mi, dona
arguments convincents i evidents. L'article, titulat “La maldad”, aclareix conceptes i defineix el que ens
confon i aclapara. Diu que cal esbrinar, mitjançant la raó, d’on ve el mal i
evitar caure en la ximplesa del
maniqueisme dels bons i els dolents, dels meus i els teus, dels d’ací i els de
fora, que ens indueix a la insolidaritat entre els perjudicats, que som la
immensa majoria. Artal acaba l’article dient que “El peligro reside en no identificar a los culpables, en desviar la
atención, a veces, hacia otros tan desgraciados o más que nosotros.”
Fer les coses “como Dios manda”
i “hacer lo que hay que hacer por el bien
de España i de los españoles” es tradueix en imposar el que “ells” entenen
per bé, el seu bé i com mana el seu déu, en un exercici maniqueu del bé i el
mal com a conceptes morals irracionals. Llegint l’article veig clar que no és
estupidesa el que provoca l'angoixa i la desesperança de milions de persones,
és maldat. Però, pot ser que hi haja persones capaces de fer tant de mal a
tanta gent innocent per egoisme?
La veritat és que maldat és mentir, dir el que no és veritat
amb intenció d'enganyar, o negar evidències, o utilitzar eufemismes per a
confondre i manipular. Maldat és acabar amb els drets dels treballadors i
deixar-los a l'abast de l'avarícia dels empresaris; és desmuntar una sanitat
que funcionava com la millor d'Europa amb costs inferiors; és massificar i
descapitalitzar l'educació pública i deixar la Universitat només per als
privilegiats que puguen pagar-se-la; utilitzar la força desproporcionada i la
por per evitar que al carrer s'evidencie el descontent social, i tot sabent que
estan sacrificant la vida i l'esperança de milions de compatriotes per mantenir
els privilegis i prebendes d'una classe social minoritària, egoista i
avara que compra la tranquil·litat de la seua consciència i el perdó del seu
déu amb ofrenes i falsos penediments.
Cal ser canalla i pervers per
enganyar i perjudicar als més dèbils com estan fent, però també cal ser
insensat per no tindre en compte els problemes que, de segur, portaran aquests
abusos i els danys que estan provocant. Diu Rosa Maria Artal: “Contra la maldad no cabe el perdón, ni rezar
tres avemarías; para el daño
existe la Justicia.” Desgraciadament l’experiència ens diu que, igual que
déu és “el seu déu” i el bé és el “seu bé”, la justícia també és “la seua
justícia”.
Pense que Artal té raó, doncs
actuen amb maldat però, a més a més, són estúpids doncs ens porten al desastre
que també els arrossegarà a ells.
