dimecres, 29 de desembre de 2010

Carlos Fabra i la justícia: molt més que una simple qüestió de sort


L'INFORMATIU. 29 desembre 2010

 Íntim amic del Delegat d'Hisenda a Castelló durant els anys dels seus suposats delictes contra el fisc; company de futbol i bous del president de l'audiència que més tard sobreseurà algunes de les seues causes; editor de llibres de l'esposa d'este; assessorat per un penalista especialitzat en anul·lar causes per defectes de forma; emprar la paraula sort per a definir com Carlos Fabra escapa del pes de la llei és tan gratuït com parlar d'innocència.

1 comentari:

  1. Ací pose un altre dels sonets que naixen de la rabia, de la misèria, de la injustícia que estem patint en aquest moment històric. Malauradament la realitat que estem vivin es la que em permet escriure aquests poemes. Com a lliure pensador crec en una societat lliure i igualitària, en una societat que respecte la Mare Terra i que acabe desterrant la filosofia dels golfos que ens estan foten el nostre present i el futur dels nostres fills. L'autor es anònim, el que té idees no te por que li les furten, aquesta poesia es per al que vullga llegir-la, per a mi es una manera de traure el que tinc dins, que no es poc, i l'oportunitat de traure-la en aquest meravellós Blog m'ompli d'alegria. Ja es hora que fem front a tota aquesta gentola que ens roba, perquè foten els diners públics i per tant son de tots, i que encara eixen ben parats. En som més i per desgràcia cada vegada més els que tenim raons per canviar aquesta realitat.


    Cridar
    No poder cridar fort el que soc m’ofega
    i també m’ofega la resignació.
    Necessito cridar la meva angúnia,
    necessito expulsar-la de dins del meu cos.

    Odio la gent que menysprea la vida
    i queda presa per sabates de tacó.
    Odio la mort que atropella la vida
    dels innocents i dels menudets rossinyols.

    Necessito aïllar-me dels miserables
    que dobleguen la voluntat dels més dèbils,
    perquè m’ofega la seva covardia.

    Necessito lluitar per la vida dels vius,
    per la dignitat de tots els miserables,
    respirar i caminar per les muntanyes.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...