divendres, 18 de juliol del 2014

El món el governa un nou déu, els diners.



Estem en un moment en el qual la gent, la vida d’una persona, els sentiments, l’alegria de viure, l’amor, no conten per a res. La dictadura suïcida del capitalisme nega la possibilitat de viure a milions de persones arreu del món, anul·la els seus sentiments, l’ alegria, l’estima, tot gira al voltant d’un nou déu, els diners. Aquest déu no coneix de lleis, ni d’amistat, ni d’estima, ni de sentiments. És venjatiu, traïdor, assassí, tirà, corrupte i tant irreal com els antics déus. S’alimenta de la cobdícia, de la competència, de l’enveja, del robatori, de l’espoliació, de l’explotació, de la sang dels ningú, de l’odi... 

Nosaltres, els mortals, tant sols volem viure, però eixe nou déu adorat pels financers i altres addictes ens nega la possibilitat de viure. I d’aquesta relació entre mortals i el nou déu naix la gran contradicció, ell per a viure necessita matar, extorsionar, robar i altres barbaritats. I no se n’adona que nosaltres podem i deguem viure sense ell, però ell sense nosaltres no existeix. 

La nostra misèria, la nostra por, la nostra precarietat, el fa gran, quin déu més salvatge. El més trist d’aquesta història és que molts mortals adoren aquest nou déu. Que bé estaríem els mortals sense déus ni amos, recobraríem l’alegria de viure, renaixerien els sentiments, s’acabarien les guerres.

Aquests versos són per al poble palestí, que una vegada més està sent assassinat per eixe nou déu de les mil cares, i per a vosaltres la gent insubmisa i desobedient. Salut companyes i companys.

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.

Anselm Turmeda


Necessite estar viu
Jugue amb el meu fill una vesprada d’estiu.
Caminem un al costat de l’altre, ens mirem,
el meu pare, el meu fill.
En una guerra moren les persones
ara ens neguen la possibilitat de viure,
però estem vius i volen caminar
 al costat dels nostres fills.
Els lladres ens furten el futur i la vida,
ens neguen la possibilitat de viure,
però jo vull viure, caminar per la meua terra,
mullar els peus en el meu riu,
treballar la terra,
besar-te, acaronar-te....
Necessite olorar el perfum de les roses,
caminar per les meues muntanyes,
perdre’m entre les boires,
notar la pluja d’estiu i el caliu,
necessite estar viu.

dimecres, 2 de juliol del 2014

Justícia universal



L’altre dia vaig tindre l’ honor d’anar a la Plaça Nàpols i Sicília on s’organitzava una “Jornada Sobre Justícia Universal i Drets Humans” en commemoració del 25 aniversari del FEIS de CCOO. L’acte ja era una cosa atraient sols pel nivell dels seus ponents entre els quals  vam poder escoltar José Elías Esteve Moltó (professor de Dret Internacional Públic, Institut de Drets Humans, Universitat de València),   Daría Terradez Salom (Doctora en Dret Constitucional), David Couso Permunt (portaveu de Hemanos, Amigos y Compañeros de José Couso, HAC), Paloma Soria Montañez (Abogada Senior, Womens Link Worldwide) i José Manuel Ortega (Magistrat de l’Audiència Provincial de València, Coordinador i Portaveu de Jutges per la Democràcia en el País Valencià).

Allí vam escoltar la denuncia del genocidi que es du a terme al Tibet, a Guatemala i altres llocs amb la total cobertura dels governs més poderosos del món com són els EUA, Xina, Rússia, Japó i Europa. Un dels casos paradigmàtics que ens afecta més és l’actitud del govern espanyol respecte al genocidi del poble del Tibet. El mateix dia 24 de juny de 2014 les autoritats xineses agraïen els gran esforços del Govern espanyol per millorar les relacions ambdós  països un dia després que l’ Audiència Nacional espanyola arxivara la causa contra varis exlíders xinesos pel presumpte genocidi al Tibet, perquè segons els magistrats espanyols no s’ajusta a la justícia universal aprovada en l’ Estat espanyol en març d’aquest any. 

De fet ha sigut aquest cas i el de la mort entre 1999 i 2002 de seguidors de Falung Gong, pràctica espiritual prohibida per Xina, els detonants del canvi en la normativa al voltant de la Justícia Universal, ja que a conseqüència d’aquesta dues causes obertes s’havia frenat la política diplomàtica i econòmica d’ Espanya i Xina. De fet en 2014 tant el president Xi Jinping com el primer ministre Li Keqiang han realitzat viatges oficials a Europa, i havien visitat  països com França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Regne Unit o Grècia, però no havien passat per Espanya. Aquests viatges, així com les visites que varis líders europeus han realitzat  aquest any a Xina, han impulsat la firma d’ acords i inversions multimilionàries per part de Xina cap aquests països

Aquesta situació té una altra lectura que va quedar molt ben constatada en la jornada a la qual he fet referència, no hi ha cap govern ja siga democràtic o no que defenga els Drets Humans o la Justícia Universal si estan en perill els interessos econòmics de les empreses transnacional. I per tant queda constatada la impunitat dels crims internacionals i d’aquestes empreses transnacionals. 

Per altra banda, podem veure com el govern del món està en mans de corruptes i assassins que no coneixen la dignitat ni la vergonya. 

 Què fer? No ens queda altra alternativa que seguir lluitant. 

Els següents versos són per als pobles que estan sofrint la tirania d’un capitalisme salvatge i global. Salut i república companyes i companys.

    
Hi ha dies
Hi ha dies que em trobe molt sol i m’agafe a la vida.
Altres em bull la sang entre les venes i el món se’m fa xicotet.
Hi ha dies que odie el vent i la pluja, també el fred.
Altres isc perquè el vent em pegue a la cara
i la pluja em mulle el cos que busca el fred.
Hi ha dies i dies, no sé per què?
Però sé que t’estime rodejat de molta gent.
Hi ha dies d’estiu que demanen pluja
i jo la busque pels carrers.
Hi ha dies amb nits molt llargues
que se’n fugen ràpidament.
Hi ha dies.
Nosaltres caminem
 per eixos dies que se’n fugen pels carrers
agafats de la mà  i observant com la nit devora el dia.
També hi ha dies que no són dies, no s’acaben mai.
I altres, encara que vullguem,  no tornaran.

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...