Els esquemes burgesos estan fent aigua, la crisi en la qual estem immersos és una manifestació d’aquesta situació paranoica. La misèria material comença a galopar a la desesperada i porta a la desesperança a companys i companyes, als veïns, als camarades... Però damunt d’una gran torre d’ivori hi ha un altre tipus de misèria que com diria més o menys el cantant xilè Victor Jara no podrà ser llavada per tota la pluja del món. Aquest tipus de misèria interior és producte d’una societat opulenta, ara en plena decadència, que al llarg de la seva existència tan sols ha dut molta fam, misèria material i interior i molt de dolor a una gran part de la humanitat. Una societat que ha nascut, i no cal oblidar-ho, del saqueig de la resta del món, de l’assassinat de la gent que haja fet falta, de l’espoliació de la Mare Terra. I tota aquesta barbàrie mai ha anat de la mà del perdó, ans al contrari sempre han trobat algun tipus de resposta per justificar allò que no es pot justificar. Una vegada les víctimes eren infidels, altra no tenien ànima o eren negres o grocs i mentrestant els imperis i les butxaques d’alguns anaven creixent en correlació al sofriment dels humans i de la Mare Terra.
Aterrit em quede quan veig les fotos mig grogues dels anglesos rodejats de centenars de tigres abatuts en la selva de l’ India. Aterrit em quede quan llig els relats dels conqueridors espanyols que van saquejar i destruir mitja Amèrica a partir del 1492. Aterrit em quede quan veig imatges d’ Hiroshima després de l’explosió nuclear. Aterrit em vaig quedar quan els aliats bombardejaven l’ Irak, Líbia o bombardegen Afganistan... en nom de la democràcia, però tots sabem que era i és per altres interessos. Aterrit em quede davant la reforma de les pensions, la reforma laboral i tantes altres coses que ens estan imposant mitjançant la mentida i el sofriment, com també em vaig quedar aterrit quan ens deien que la solució a la pilota immobiliària eren els pisos de 35 metres quadrats. Aterrit em quede davant de cada acte que destroça la democràcia, que quina casualitat estan duts a terme pels mateixos que mai han demanat perdó i s’ofenen quan el sud-americans parlen de conquesta i no de descobriment, que també han justificat i justifiquen els bombardejos de l’antiga Iugoslàvia, Irak, Afganistan..., que aplaudeixen l’ increment de l’ atur en nom dels mercats, que ens neguen la medecina i l’ educació universal en nom dels mercats, que defenen l’explotació de l’home per l’home en nom dels mercats, que defenen el saqueig de la Terra en nom del desenvolupament...
Recordeu que abans totes les maleses eren fetes en nom de Déu, per Espanya, pel desenvolupament o per la democràcia, però torneu a recordar i veureu que mai han demanat perdó, com tampoc demanaran perdó per tot el sofriment estèril que ens estan imposant al 99% de la població del món, ni demanaran perdó pel saqueig sistemàtic de la Terra. Recordeu que tan sols es mou la fam de diners, que nosaltres no contem, que la seva misèria interior no desapareix tan fàcilment.
Jo no estic contra ells, però si que estic contra els seus actes i comportaments salvatges i neofeixistes que, lluny de dur solucions, ens duen cap a una catàstrofe perfecta. Per a viure no fa falta gaire, tan sols ganes de viure i que ens deixen viure i, per aquest motiu, també demanem dignitat i justícia social, elements que ens permetran desterrar per sempre la misèria interior que ens destroça i destrueix el món. De la misèria material ja en parlarem.
Misèria amb misèria
El dia comença tebi
i la claredat s’imposa,
el grill encara xerrica
a la seua enamorada,
el gall rep la matinada
amb força molt renovada.
Nosaltres els humans res
misèria amb misèria
disfressada de maragda
que no brilla com brillava.
Mentre cauen els companys
i les companyes en trampes
pels paranyers oblidades.
La resta atemorits viuen
assetjats per la misèria
que els penetra tot el cos
i els deixa immòbils, buits.
La gran sort de viure es perd
rodejada de misèries
disfressades de maragdes.
Demà el sol tornarà a eixir,
continuarà la vida
i ens llevarem la misèria
que ens ofega, alenarem
i buscarem en el nostre
endins allò que ens fa grans.
Jo no estic contra vosaltres,
però odie els vostres actes
que ens porten a la misèria
disfressada de maragda.
Per a viure tan sol ganes
de viure amb llibertat plena
i riure’s amb molta gana.
Per a malviure misèria
disfressada de maragda.
Jo no estic contra vosaltres,
però odie els vostres actes
que neguen el viure a altres.
Jo necessite l’amor
que naix dins de tots els altres.
Misèria amb misèria
maragda sobre maragda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada