Negociació o imposició

Tot allò que està passant al nostre país recorre tot Europa  en major o menor intensitat. El poder neoliberal està destruint l’estat del benestar i està construint una altra Europa. En aquesta construcció no hi ha cap negociació, el camí a seguir ja està traçat, nosaltres deuríem ser obedients i contribuir en la construcció d’una societat sota la tutela dels amos. Benaventurats els mansos perquè d’ells serà el regne dels cels.

Fins ací el guió no m’agrada gens, simplement estem davant d’una guerra dels rics contra els pobres i si no fem res per evitar-ho la guanyaran amb totes les conseqüències. És a dir, estem davant d’una lluita de classes on de moment la classe obrera i mitja tan sols està rebent cops. I, a més amés, esperen de nosaltres que posem l’altra galta.

La poca vergonya arriba a nivells insuperables, ens consideren que som molt poca cosa i estan totalment convençuts que continuaran fent-nos passar pel forat, com està passant fins ara. Tan sols cal mirar el que estan fent a Portugal o Grècia per a veure que açò encara no s’ha acabat. Ells, la classe dominat, vol continuar menjant-se les gambes i a nosaltres com a molt ens toquen els caps. Això sí, la factura la paguem nosaltres.

Des de la seua conducta s’estan carregant la pau social, nosaltres –la classe treballadora i mitjana- hem de resistir i defendre’ns. Encara crec en la força de les paraules, però hem de tindre clar que aquesta gent no raona sinó que imposa els seus interessos de classe que no són els nostres. Com diria Sánchez Gordillo “per a guanyar aquesta batalla no és suficient una manifestació o dos, sinó lluitar sense descans. La constància és revolucionària”.

Per altra banda, l’arrogància i superba que reflecteixen sobre els seus semblants es tradueix en un atac constant al planeta Terra. A Europa amb el nom de la propietat privada continuen fent-se salvatjades al mar, a la muntanya i al cel. Els boscos es gestionen com bancals de fusta, les platges i la costa en general com un negoci turístic i el cel rep tota classe de elements contaminants. On està eixa Europa verda i respectuosa amb el medi ambient? De moment sota la bota neoliberal.

Esperem aguantar fins a les properes eleccions i que els resultats siguen propicis per a la ciutadania. Si per una d’eixes aconseguiren guanyar altra vegada la situació seria catastròfica, costaria molts anys llevar-nos les cadenes.  

Aquests versos són per la gent que no es resigna, continua lluitant i els planta cara. Salut i llibertat companys i companyes.    

El Poeta Dissident

Estoy perdido.

La falta de imaginación me condenó.

Ya todo el tiempo restante se lo descuento a la muerte.

Jorge Riechmann

La llum apaga la nit   

El sofriment del meu poble

em du per altres camins.

He vist la realitat

de la irrealitat vostra

amagada entre parets

i miralls encegadors.

Vosaltres estàveu allí

exercint de nous botxins,

negant la vida dels vius

extraviats per la vida.

Exigida la derrota

sense cap condició,

la bèstia es llepa els llavis

després de la gran panxada,

dorm en el cau força farta.

Viu alimentada de sang

obrera, del patiment,

de la que sembra misèria.

El seu triomf és la nostra

docilitat que ens calla.

Pels carrers corren els dies

que s’escapen entre boires

espesses que revolegen.

Per les cruïlles udolen

els llops que mai podem veure.

Pel meu front cau la suor

envoltada per la ràbia

atrinxerada en la vida.

Així vull però no puc

 viure encara que he de viure.

La llum apaga la nit,

la bèstia està intranquil·la.