dimecres, 29 de maig de 2013

Negociació o imposició



Tot allò que està passant al nostre país recorre tot Europa  en major o menor intensitat. El poder neoliberal està destruint l’estat del benestar i està construint una altra Europa. En aquesta construcció no hi ha cap negociació, el camí a seguir ja està traçat, nosaltres deuríem ser obedients i contribuir en la construcció d’una societat sota la tutela dels amos. Benaventurats els mansos perquè d’ells serà el regne dels cels.

Fins ací el guió no m’agrada gens, simplement estem davant d’una guerra dels rics contra els pobres i si no fem res per evitar-ho la guanyaran amb totes les conseqüències. És a dir, estem davant d’una lluita de classes on de moment la classe obrera i mitja tan sols està rebent cops. I, a més amés, esperen de nosaltres que posem l’altra galta.

La poca vergonya arriba a nivells insuperables, ens consideren que som molt poca cosa i estan totalment convençuts que continuaran fent-nos passar pel forat, com està passant fins ara. Tan sols cal mirar el que estan fent a Portugal o Grècia per a veure que açò encara no s’ha acabat. Ells, la classe dominat, vol continuar menjant-se les gambes i a nosaltres com a molt ens toquen els caps. Això sí, la factura la paguem nosaltres.

Des de la seua conducta s’estan carregant la pau social, nosaltres –la classe treballadora i mitjana- hem de resistir i defendre’ns. Encara crec en la força de les paraules, però hem de tindre clar que aquesta gent no raona sinó que imposa els seus interessos de classe que no són els nostres. Com diria Sánchez Gordillo “per a guanyar aquesta batalla no és suficient una manifestació o dos, sinó lluitar sense descans. La constància és revolucionària”.

Per altra banda, l’arrogància i superba que reflecteixen sobre els seus semblants es tradueix en un atac constant al planeta Terra. A Europa amb el nom de la propietat privada continuen fent-se salvatjades al mar, a la muntanya i al cel. Els boscos es gestionen com bancals de fusta, les platges i la costa en general com un negoci turístic i el cel rep tota classe de elements contaminants. On està eixa Europa verda i respectuosa amb el medi ambient? De moment sota la bota neoliberal.

Esperem aguantar fins a les properes eleccions i que els resultats siguen propicis per a la ciutadania. Si per una d’eixes aconseguiren guanyar altra vegada la situació seria catastròfica, costaria molts anys llevar-nos les cadenes.  

Aquests versos són per la gent que no es resigna, continua lluitant i els planta cara. Salut i llibertat companys i companyes.    


Estoy perdido.
La falta de imaginación me condenó.
Ya todo el tiempo restante se lo descuento a la muerte.
Jorge Riechmann

La llum apaga la nit   
El sofriment del meu poble
em du per altres camins.
He vist la realitat
de la irrealitat vostra
amagada entre parets
i miralls encegadors.
Vosaltres estàveu allí
exercint de nous botxins,
negant la vida dels vius
extraviats per la vida.

Exigida la derrota
sense cap condició,
la bèstia es llepa els llavis
després de la gran panxada,
dorm en el cau força farta.
Viu alimentada de sang
obrera, del patiment,
de la que sembra misèria.
El seu triomf és la nostra
docilitat que ens calla.

Pels carrers corren els dies
que s’escapen entre boires
espesses que revolegen.
Per les cruïlles udolen
els llops que mai podem veure.
Pel meu front cau la suor
envoltada per la ràbia
atrinxerada en la vida.
Així vull però no puc
 viure encara que he de viure.

La llum apaga la nit,
la bèstia està intranquil·la.

5 comentaris:

  1. Certament ho tenim "magre", però ells tampoc se n'aniran "de rositas" com pretenen, perquè la ciutadania està despertant i ells, amb la seua burrera, estan contribuïnt.
    Cal mobilitzar-se cada dia i cal mobilitzar el pensament per actuar en conseqüència.
    No passaran...i si passen -educats que som- els saludarem...
    Ànim.
    Marc

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic totalment d'acord amb tu Marc, fan boly bé l'ase.També crec que la ciutadania està surtint de la letargia i espere que no passen. Un abraç i molta salut.
      El Poeta Dissident.

      Elimina
  2. Hola amigo Marc, como sabes, el Gobierno pagará colegios privados a los alumnos que estudien en castellano en Cataluña. Si no es en absoluto una molestia, quisiera saber qué opinión te merece, y sabiendo que de la RAE:

    español, la

    3. m. Lengua común de España y de muchas naciones de América, hablada también como propia en otras partes del mundo.

    Gracias mil y un cálido saludo.

    ResponElimina
  3. Tens tota la raó poeta, però el problema a hores d'ara és que la raó no serveix per a res. Necessitem mitjans per canviar el rumb, i cada vegada més, les eleccions es mostren com un parany del que és impossible eixir. Esperar dos anys més amb aquestes polítiqeus? NO se si quedarà res en peu per reconstruir!

    ResponElimina
  4. Així és company, eixa és la meua contradicció.
    El Poeta issident

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...