Que pensa Rajoy?

Qui sap que pensa Rajoy? El senyor Rajoy, el líder del major partit de l’oposició, l’home que pretén ser el president dels espanyols, ha declarat que “lo que está pasando hoy en Grecia, pasa por hacer las mismas políticas que está haciendo en España el señor Rodríguez Zapatero”. El senyor Rajoy últimament no parla massa, però quan ho fa diu obvietats, ix pels “cerros de Úbeda” o mentix, com en aquest cas. I mentix perquè no és creïble que desconega que les polítiques que han portat a Grècia a l’estat actual són les polítiques que ell i el seu partit defensen.


El partit conservador grec Nova Democràcia, membre del Partit Popular Europeu, va portar a Kostas Karamanlis al poder entre 2004 i octubre de 2009. Al febrer de 2010, el primer ministre socialista Giorgos Papandreu va reconéixer en el Parlament d’Atenes que el dèficit públic era 15.000 milions d’euros major que l’anunciat pel govern anterior. El dèficit públic va ser del 12,7 per cent del PIB, al final del govern conservador de Nova Democràcia, i superava el 110% del Producte Interior Brut.

L’enorme forat del dèficit grec (300 mil milions d'euros) no havia sigut detectat per l’oficina d’estadística de la Unió Europea (Eurostat) perquè el govern conservador assessorat per Goldman Sachs, que es va embutxacar 300 milions per això, va ocultar l’operació que va aconseguir milers de milions d’euros en finançament. Així Atenes va poder complir amb els objectius de dèficit mentres gastava per damunt de les seues possibilitats.

Al novembre de 2009 el grup d’inversió més gran del món, Goldman Sachs, va proposar al govern socialista acabat d'elegir una nova transacció que, com l’anterior, no quedara registrada com a préstec. Papandreu no va acceptar per considerar que aqueix tipus d’operacions porta a engany als inversors i als reguladors que qualifiquen la solvència del país. El primer ministre grec va descobrir l'engany i la realitat oculta del dèficit grec davant de les autoritats econòmiques de la Unió Europea. La crisi econòmica ha portat al deute al punt en què es corre un risc seriós d’impagament, i açò suposaria la fallida del sistema monetari europeu.

Algú pensa que Rajoy no sap açò? Aleshores per què menteix? Per què no es comporta com un home d'Estat? Per què no dona la cara en assumptes greus que afecten al seu partit? Algú sap que pensa el líder del PP sobre la corrupció que s’ha establit al teixit del seu partit? El cas Matas amb el processament de qui Rajoy va posar com a “ejemplo a seguir”. El cas Gürtel amb el processament del tresorer del partit a qui defén pel gran treball realitzat en el partit; el president de la Comunitat Valenciana Francisco Camps a qui li va dir “Siempre estaré detrás de ti, o delante, o a un lado”; de les desenes d’alts càrrecs del partit, alcaldes, senadors i diputats imputats. Que pensa Rajoy?

Algú sap que pensa Rajoy sobre el pacte de l’educació, element clau per a preparar a les noves generacions a afrontar el futur amb unes mínimes garanties d’èxit?

¿Algú sap que pensa Rajoy sobre que fer per a eixir enfortits de la crisi en què ens va sumir la política neoliberal que proposa el seu partit?

Que pensa Rajoy sobre les declaracions de l’exministre Mayor Oreja que afirma que “ETA y Zapatero son aliados potenciales”? I sobre les declaracions de l’exministre Cascos que diu que “la policía que investiga al PP es una policía de camarilla (...) dedicada a fabricar y preconstruir pruebas”?

No sabem que pensa Rajoy però els seus silencis fan que es veja més clar que no hi ha sentit d’Estat en el major partit de l’oposició. Qüestions que requereixen la presència i l’opinió ineludible del segon partit més votat d’Espanya se solucionen amb les aportacions de “tots” els partits menys del PP. El boicot total al govern, per a provocar el seu fracàs, dificulta enormement la solució de problemes que afecten la quotidianitat dels ciutadans, de tots els ciutadans. No sols no ajuda a resoldre'ls sinó que els agreuja amb les seues declaracions sempre contra el govern.

No sabem que pensa Rajoy però sabem que, en els assumptes públics, qui no és capaç de donar la cara, qui no és capaç de condemnar fets i accions delictives, qui es rodeja de corruptes, no és de fiar.