dimecres, 2 de febrer de 2011

La Píndola: Neologismes

El sufix –isme forma paraules amb tendència d'orientació innovadora, principalment en les arts, que s'oposa al que ja existeix. Entre els ismes es troben el modernisme, dadaisme, cubisme, etc. També, però, forma substantius que signifiquen doctrines, sistemes, escoles o moviments, com socialisme, ateisme, etc. Quan l’iniciador d’alguna corrent, doctrina, etc. és conegut, és freqüent que reba el nom del personatge fundador amb el sufix “isme”, com en el cas del marxisme, el fordisme, el platonisme, etc.
Dic açò perquè he estat buscant una paraula per a definir a una persona que declama discursos buits, que fa promeses que incompleix sistemàticament, que tots, absolutament tots els projectes que ha dut a terme han sigut fracassos, una personalitat pública que es permet no contestar les preguntes del periodistes sobre casos de corrupció en els que està imputat o, en un desvergonyit exercici de cinisme i de falta de respecte als informadors i als ciutadans, es permet anar-se’n per la tangent, parlant durant llargs minuts sobre alguna cosa que no té res a veure amb la pregunta del informador. He buscat una paraula, deia, i no l’he trobada.
És difícil trobar una paraula per a determinar amb exactitud un comportament tan poc habitual, doncs un personatge que actue així ha de durar molt poc a l’escena pública. Cal, però, buscar un qualificatiu per eixa manera de fer les coses, car en la nostra comunitat és força freqüent i persistent que els polítics gallegen de malbaratar, de mentir i de faltar el respecte als ciutadans, doncs sembla que fer això els aporta més vots, segons afirmen ells mateix. Jo, per si és útil per algú, propose el neologisme “campsisme” i la locució “fer el camps”, per a definir eixa manera d’actuar.
Al Azraq

2 comentaris:

  1. Parlant -i escribint- de sufixs n'he incorporat -sense el permís dels doctes acadèmcis, clar- el que s`afegeix a "imputat": "imputisme". Per posar en evidència -i cridar l'atenció de jutges i fiscals- el fervoròs aplaudiment a Camps -i a Bellver- ambdós imputats per la justícia, amb ocasió del congrès nacional dels peperos a Sevilla. I m'he permés fer una carta al "director" dels diaris locals del següent tenor:

    "L’EXALTACIÓ DE L’ “IMPUTISME”

    No hem llegit que cap fiscal o jutge –tant amatents a perseguir altres “ismes”- hagen intervingut en l’escandalós affaire esdevingut a Sevilla, en la convenció “nacional” –dels no nacionalistes- del PP: efectivament, en accedir l’imputat Camps a la sala, tots els presents sense excepció –uns 300- han esclatat en fervorosos aplaudiments que, l’encara president de la Generalitat Valenciana, ha agraït amb el gest del seu somriure buit i inexpressiu. El mateix ha succeït quan, amb posat de satisfacció xulesca, un altre imputat dels “populars valencians”, el regidor de l’alcaldessa Barberà, Bellver, s’ha fet present entre l’auditori: nous aplaudiments i vítores.
    Algú hauria de proposar incloure al codi penal, una tal figura delictiva d’exaltació de l’ “imputisme” i portar –col•lectivament- davant l’Audiència Nacional a tota la rècua de coimputats que hi combreguen."

    Marc

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...