La Píndola: Neologismes

El sufix –isme forma paraules amb tendència d'orientació innovadora, principalment en les arts, que s'oposa al que ja existeix. Entre els ismes es troben el modernisme, dadaisme, cubisme, etc. També, però, forma substantius que signifiquen doctrines, sistemes, escoles o moviments, com socialisme, ateisme, etc. Quan l’iniciador d’alguna corrent, doctrina, etc. és conegut, és freqüent que reba el nom del personatge fundador amb el sufix “isme”, com en el cas del marxisme, el fordisme, el platonisme, etc.

Dic açò perquè he estat buscant una paraula per a definir a una persona que declama discursos buits, que fa promeses que incompleix sistemàticament, que tots, absolutament tots els projectes que ha dut a terme han sigut fracassos, una personalitat pública que es permet no contestar les preguntes del periodistes sobre casos de corrupció en els que està imputat o, en un desvergonyit exercici de cinisme i de falta de respecte als informadors i als ciutadans, es permet anar-se’n per la tangent, parlant durant llargs minuts sobre alguna cosa que no té res a veure amb la pregunta del informador. He buscat una paraula, deia, i no l’he trobada.

És difícil trobar una paraula per a determinar amb exactitud un comportament tan poc habitual, doncs un personatge que actue així ha de durar molt poc a l’escena pública. Cal, però, buscar un qualificatiu per eixa manera de fer les coses, car en la nostra comunitat és força freqüent i persistent que els polítics gallegen de malbaratar, de mentir i de faltar el respecte als ciutadans, doncs sembla que fer això els aporta més vots, segons afirmen ells mateix. Jo, per si és útil per algú, propose el neologisme “campsisme” i la locució “fer el camps”, per a definir eixa manera d’actuar.

Al Azraq