dilluns, 9 de maig de 2011

El iaio de Camps


La campanya electoral no convenç a molta gent. L’eficàcia per influir en la decisió dels electors és molt discutible però té altres virtuts no menys substancials: trau el que cada candidat té dins i del que és capaç per aconseguir un grapat de vots. Així hem pogut veure l’interior de Camps com si ens haguera mostrat una radiografia de la seua ànima.

Aquest dissabte, en un míting en Castelló, el “molt honorable senyor” Francisco Camps va dir: “A mí mis abuelos me trasmitieron ternura, cariño. La ternura y el cariño que los abuelos trasmiten forma parte esencial de la educación de cualquier persona. El Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero comenzó con la historia de un abuelo, del abuelo de Rodríguez Zapatero, que parece que no le trasmitió la ternura que normalmente le trasmiten los abuelos a sus nietos”. Així, com acabeu de llegir (en castellano of course).

Camps té raó. L’avi de Zapatero no va poder transmetre afecte al seu net perquè va ser afusellat, en 1936, per mantindre la fidelitat que havia jurat a la legalitat republicana. El mateix ha passat a milions de xiquets que es van veure privats dels seus iaios pel genocidi franquista. Milions de xiquets que s’han criat, malgrat l’assassinat dels seus pares, germans, avis o amics, amb allò que tan bé resumeix en una frase l’avi de Zapatero, en la carta que va enviar a la família abans de ser afusellat: "Un ansia infinita de paz, el amor al bien y el mejoramiento social de los humildes".

Per la seua trajectòria pública podem percebre que els valor que ha rebut dels seus avantpassats el nostre molt honorable no són aquests. Les mostres de sensibilitat social cap als humils són evidents. Només cal mirar el tractament que ha donat a la Llei de Dependència. El boicot polític a tot el que ve del govern central ha impedit la normal aplicació de la Llei a la Comunitat i ha perjudicat a miler de ciutadans que necessitaven, a més de tendresa i afecte, mesures per pal·liar la fatalitat d’una malaltia o la misèria de l’edat. 

La sensibilitat social del molt honorable també s’ha mostrat en la descapitalització de la sanitat i l’educació públiques, les que utilitzem la immensa majoria dels valencians, en favor de la sanitat i l’educació privades: serveis exclusius per als rics pagats amb diners dels treballadors, mentre creix el fracàs escolar al 40% i baixa la qualitat sanitària. Potser sigua l’educació del seu iaio el que ha fet que preferisca invertir els diners públics en esdeveniments per a “pijos hijos de papá” o que busque la relació amb presumptes delinqüents, això si, “amigos del alma”. 

Els avis que van guanyar la guerra civil tenien uns valors que hem patit al llarg de molts anys. Molts dels nets d’aquells iaios continuen amb els mateixos valors, sense adonar-se’n que el mon ha canviat. Mentiders, prepotents, cacics i corruptes surten de les ensenyances d’aquells avis que, com Franco, podien signar penes de mort mentre feien tendres carantoines als seus nets. 

La campanya electoral no servirà per canviar el vot dels electors que actuen en política de forma acrítica, com els seguidors d’un equip de futbol, fidels guanye o perda, ho faça bé o malament, justificant sempre els errors propis per no mostrar debilitat davant del contrincant. Servirà, però, per conèixer millor l’estructura moral dels candidats i fins on són capaços d’elevar la indignitat humana per no perdre el poder.

4 comentaris:

  1. marbella,faisan,virrey de andalucia chaves, esto no se vé,a que no...ESPABILAOS!!!!!

    ResponElimina
  2. els roigos eren santets sense corona,eeeeh?
    teniu molt poca memoria,perque si no s´en recordarieu qui va començar la guerra civil espanyola,listos.

    ResponElimina
  3. Este home no està bé del cap

    ResponElimina
  4. tú si? segur que vas naixer despres de la dictadura i li tens mes odi que qui la va viure...o m´equivoque?

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...