dilluns, 17 d’octubre de 2011

Votar no és un joc


Dijous passat un bon amic convocava, en facebook, a la manifestació pel canvi global del 15-O amb dos eslògans: “el 20N no votes revotate”, i “el 20N no votes sal del rebaño”. Li vaig contestar el que pensava, que “si no votas se lo dejas a huevo a Rajoy. Sin votar no se cambiará nada”. El meu amic va contestar: “...o se cambia todo, si no votamos significa que no entras en su juego, si tod@s no votamos solo se votan ellos, el juego es de ellos”. L'argument em va parèixer un tant naïf, així que li vaig escriure: “el problema es que con cuatro que voten el sistema sigue funcionando y sin nadie que defienda tus intereses en los sitios donde se toman las decisiones”. La contestació que vaig rebre va ser en forma d'eslògans: “los políticos no me representan”, “me gustas cuando votas porque estás como ausente”, i coses per l'estil. Vaig quedar francament decebut. El meu amic s'abstindrà i és incapaç d'argumentar per què ho farà. 

Si les enquestes no s'equivoquen, i pareix que no ho faran, un percentatge considerable dels ciutadans progressistes prendrà aquesta opció que afavorirà l'augment de diputats del PP, doncs els votants de dretes saben que la política, que és la que imposa les normes que regulen la vida en societat, es fa al Parlament, i que és allí oh cal ser forts.

Pot entendre's la decepció de qui ha votat un programa socialdemòcrata i ha vist que després s'ha incomplit, doncs el govern socialista ha implementat una política descaradament neoliberal, en allò econòmic, des de fa any i mig. Pot entendre's el fàstic que provoca la corrupció i la falta d'ètica d'alguns polítics. Inclús pot entendre's la frustració de veure com el poder financer s'imposa, amb tanta facilitat, a la política, però, podem  aconseguir algun canvi mitjançant l'abstenció? 

Sabem per la pràctica que és una entelèquia que ningú vote. La història ens diu que l'única manera d'aconseguir canvis sense votar és mitjançant la violència i, estem disposats a fer una revolució violenta? El que sorgira d'aquesta revolució seria millor del que tinguem necessàriament? Tindríem possibilitat de canviar-ho en cas de que no ens agradara el resultat? 

Crec que el que ens juguem és molt important per a que actuem a colp d'eslògan i sense raonar el que anem a fer. En la pròxima legislatura podem perdre, si més no, tot el que hem aconseguit, en quant a l'estat de benestar, en tots els anys de democràcia. No és doncs un joc.

 Hi ha polítics que no representen el que u pensa però és que hi ha moltes maneres de veure la mateixa cosa. La democràcia ens permet votar a qui estiga més prop del pensament de l’elector. Cal rectificar el sistema electoral però hi ha partits que arrepleguen diferents sensibilitats, no hi ha sols dos partits. No és cert que tots el polítics són corruptes o venuts al capital, ni tampoc és cert que tots els polítics utilitzen la política per enriquir-se. El que sí és cert és que la política que organitza la societat i els polítics que la fan possible són imprescindibles en societats complexes com la nostra. I també és cert que hi ha interessos de classe contraposats, per la qual cosa cadascú ha de saber a quina classe pertany, quins polítics defensen els seus interessos i portar-los, mitjançant el vot, al lloc on ha de fer-ho.

El poder del vot és massa potent com per a rebutjar-lo. És tan potent que pot propiciar el canvi que desitgem fent que la democràcia siga real. Per això cal portar al Parlament als polítics que estiguen decidits a fer-ho i això només passarà si els progressistes votem el que cal.

3 comentaris:

  1. Estic totalment d'acort amb el plantejament d'aquest article.

    ResponElimina
  2. A mi em molesta especialment el discurs de tots son iguals, dona igual qui mane, per a què votar, que un sector del moviment 15M semblava defensar. La solució a aquesta crisi política és més política, més conscient, més radical,més participativa i no més abstenció, que ja sabem on porta.

    ResponElimina
  3. El tots els polítics són iguals, pagar imposts és de faves o cadascú ha de mirar per ell mateix, han sigut els eslògans que s'han carregat la forma progressista de fer política (entenent per progressista buscar la manera de que tots els ciutadans tinguen les mateixes oportunitats), la redistribució de la riquesa i la solidaritat, és a dir, les bases de les polítiques d'esquerra.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...