dijous, 29 de maig de 2014

Després del 25 de maig



Ja han passat les eleccions del 25 de maig i moltes coses que esperàvem s’han complit. Altres hauran de vindre més endavant.

 A nivell de l’Estat Espanyol en primer lloc cal destacar la gran abstenció que està al voltant del 60%, moltíssima gent no ha anat a votar. No anem a valorar aquest resultat, perquè ja vam donar la nostra opinió al respecte abans de les eleccions i seguim pensant el mateix. 

Una altra cosa que ha quedat patent ha sigut la pèrdua de milions de vots dels dos grans partits (PP i PSOE), si bé encara hi són els més votats. No obstant això, la maquinaria política servil als interessos del capital, que ha dissenyat el model en el qual vivim, comença a ser qüestionat. El bipartidisme fa aigua i per això ha eixit en els mitjans de comunicació el senyor Rajoy defenent-lo.   

Per altra banda, l’esquerra que prefereix salvar persones abans que bancs a tret una nombrosa representació, parlem principalment de l’ Esquerra Plural i Podemos, entre altres. Ja han començat els insults i les desqualificacions, això vol dir que s’han posat nerviosos. Altra cosa és el que va a passar a partir d’ara. Poden haver-hi varis escenaris que l’esquerra d’aquest país continue pegant-se navallades o que prenga consciència d’el que ha passat i unim forces. Perquè encara que parega impossible podem ser l’alternativa a tant de sofriment, els podem guanyar en les urnes. A Grècia comença a ser ja una realitat i ací pot passar el mateix. Esperem que l’esquerra real en un futur no massa llarg acabe confluint.

Pel que fa a la resta d’Europa és molt trist veure com els moviments feixistes van agafant cada vegada més força. Com a humà em costa moltíssim admetre que hi ha persones amb aquest tarannà. Està clar que per aquestes persones és més fàcil dirigir la ràbia acumulada cap a un immigrant que no té res que enfrontar-se als vertaders responsables de la crisi en la qual estem immersos. Em pareix un comportament covard i delictiu.

Per acabar direm que la gent d’esquerra podem estar contents dels resultats a l’Estat Espanyol,  almenys així està la gent amb la qual he parlat. Els següents versos estan dedicat a tots els enamorats i les enamorades, perquè l’amor és revolucionari. Salut companys i companyes, el futur és nostre.
            El Poeta Dissident

T’estime de forma salvatge
El teu pas trenca l’aire i l’aparta cap a les vores.
Tu no eres conscient, però et mire les cames.
De repent un gran plaer em recorre totes les venes
i la meua ment es perd entre històries fantàstiques.
La carn crida a la carn, és inevitable.
Una vegada més comença un nou dia diferent als altres
i tu et passeges per la vida agafada a les estreles.

La realitat em devora les entranyes,
la injustícia recorre els carrers i les places,
Els joves deambulen, els majors no riuen
i els altres mortals vivim perduts entre la ràbia i les misèries.  
Sóc un dia més vell i les coses no canvien.
Els malcarats que ens governen
ens oprimeixen com a classe i com a poble.

Et torne a mirar i veig un altre món
aquesta vegada carregat d’esperances.
T’estime de forma salvatge
i m’agradaria que el nostre amor
fora etern com les muntanyes.
Se’t menge amb la mirada
i mai quede saciat, ni ganes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...