Ja han passat
les eleccions del 25 de maig i moltes coses que esperàvem s’han complit. Altres
hauran de vindre més endavant.
A nivell de l’Estat Espanyol en primer lloc
cal destacar la gran abstenció que està al voltant del 60%, moltíssima gent no
ha anat a votar. No anem a valorar aquest resultat, perquè ja vam donar la
nostra opinió al respecte abans de les eleccions i seguim pensant el mateix.
Una altra cosa
que ha quedat patent ha sigut la pèrdua de milions de vots dels dos grans
partits (PP i PSOE), si bé encara hi són els més votats. No obstant això, la
maquinaria política servil als interessos del capital, que ha dissenyat el
model en el qual vivim, comença a ser qüestionat. El bipartidisme fa aigua i
per això ha eixit en els mitjans de comunicació el senyor Rajoy
defenent-lo.
Per altra banda,
l’esquerra que prefereix salvar persones abans que bancs a tret una nombrosa
representació, parlem principalment de l’ Esquerra Plural i Podemos, entre
altres. Ja han començat els insults i les desqualificacions, això vol dir que
s’han posat nerviosos. Altra cosa és el que va a passar a partir d’ara. Poden
haver-hi varis escenaris que l’esquerra d’aquest país continue pegant-se
navallades o que prenga consciència d’el que ha passat i unim forces. Perquè
encara que parega impossible podem ser l’alternativa a tant de sofriment, els
podem guanyar en les urnes. A Grècia comença a ser ja una realitat i ací pot
passar el mateix. Esperem que l’esquerra real en un futur no massa llarg acabe confluint.
Pel que fa a la
resta d’Europa és molt trist veure com els moviments feixistes van agafant cada
vegada més força. Com a humà em costa moltíssim admetre que hi ha persones amb
aquest tarannà. Està clar que per aquestes persones és més fàcil dirigir la
ràbia acumulada cap a un immigrant que no té res que enfrontar-se als vertaders
responsables de la crisi en la qual estem immersos. Em pareix un comportament
covard i delictiu.
Per acabar direm
que la gent d’esquerra podem estar contents dels resultats a l’Estat
Espanyol, almenys així està la gent amb
la qual he parlat. Els següents versos estan dedicat a tots els enamorats i les
enamorades, perquè l’amor és revolucionari. Salut companys i companyes, el
futur és nostre.
T’estime de forma salvatge
El teu
pas trenca l’aire i l’aparta cap a les vores.
Tu no
eres conscient, però et mire les cames.
De
repent un gran plaer em recorre totes les venes
i la
meua ment es perd entre històries fantàstiques.
La
carn crida a la carn, és inevitable.
Una
vegada més comença un nou dia diferent als altres
i tu
et passeges per la vida agafada a les estreles.
La
realitat em devora les entranyes,
la
injustícia recorre els carrers i les places,
Els
joves deambulen, els majors no riuen
i els
altres mortals vivim perduts entre la ràbia i les misèries.
Sóc un
dia més vell i les coses no canvien.
Els
malcarats que ens governen
ens
oprimeixen com a classe i com a poble.
Et
torne a mirar i veig un altre món
aquesta
vegada carregat d’esperances.
T’estime
de forma salvatge
i
m’agradaria que el nostre amor
fora
etern com les muntanyes.
Se’t
menge amb la mirada
i mai
quede saciat, ni ganes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada