divendres, 15 de setembre de 2017

La màgia de la música, la màgia de la vida

Ara fa dos anys que tinc l’honor de formar part de  la colla de dolçainers i tabaleters de l’Estrela Roja de Benimaclet. Una entitat que ara té 25 anys d’existència, amb ells em trobe molt bé com a casa meua.

No obstant això avui no vaig a parlar de l’Estrela Roja de Benimaclet, sinó de la seua màgia, la música.

El meu contacte amb la música fins aquest moment sempre hi ha sigut esporàdic i no massa enriquidor, però aquesta vegada és diferent. Tot va començar ara fa dos anys a Aielo on en plena festa dels dimonis Ferran i Andone en van suggerir que podria aprendre a tocar el tabal i els vaig fer cas. Després del camí que he començat necessite estudiar música i així ho faré aquest any al CIM de Benimaclet.

Amb el tabal he aconseguit tindre una relació que jo sincerament no esperava. Diuen que el tambor és utilitzat pels xamans  en diversos pobles de Sibèria i que el seu redoble permet al xaman  aconseguir un estat alterat de la consciència o fer un viatge. No sóc cap xaman, però sí que puc dir-vos que moltes vegades quan assage o fem alguna cercavila la meua consciència s’altera i entre en un  una situació en la qual mai hi havia estat. Jo la definisc com la màgia de la música.

Espere que aquesta màgia que m’he trobat continue fluint i siga capaç d’obrir els ulls a una societat que ja no creu amb la màgia.

Avui dos de juliol es pot alenar, no fa gaire ens ofegaven en una ona de calor extrema. Les conseqüències  més directes han sigut el desenvolupament d’uns incendis que han tornat a cremar la Terra. No ens enganyem, açò no és una cosa puntual, ni una trama maçònica, ni som els ecologistes que hem tirat la calor des de les avionetes. Açò és producte d’un model de societat que ha viscut d’esquena a una realitat, tots som i formem part de la Terra. I eixe tots ens inclou a nosaltres, uns animals que gràcies a la tecnologia hem aconseguit posar-nos dalt de la piràmide tròfica. Expliquem el món amb fórmules complexes i creiem que dominem a la natura, però actuem com una plaga i estem provocant canvis de dimensions imprevisibles. Davant d’aquesta situació torne a reclamar a la meua espècie dominant que desallotge del poder als mercaders insaciables i que construïm una nova societat basada en la justícia social i ecològica.

He tornat a creure en la màgia que vaig oblidar quan em vaig fer adult, crec sincerament que Homo sapiens sapiens no serà tant imbècil com per a provocar la seua pròpia extinció. En tot cas la màgia de la vida continuarà en la Mare Terra amb nosaltres o sense nosaltres, amb música o sense música.

La màgia de la música
M’agafe a la vida de forma salvatge
i m’agafe a tu, perquè sense tu sóc un vaixell sense ones.
La note en els troncs dels arbres, en les branques, en les fulles,
en la teua mirada, en les teues cames.
Gràcies a la vida puc besar-te, puc tocar-te,
puc volar en la meua ment per valls i muntanyes.
Gràcies a la vida note l’estima de la Mare Terra
cap a les seues bestioles.
Tu m’has fet sentir coses inimaginables.
Et vull, et vull, tanque els ulls i continue estimant-te.
Quantes ganes tinc de viure per continuar abraçant-te.
La música m’entra  en el cos nota a nota.
Les ones del tabal en duen on elles volen.
Els diversos ritmes flueixen entre dolçaines,
alhora el cor i la ment es troben en un indret inexpugnable.
No estic i estic  i sé que estic perquè les ones del tabal
em recorden que puc parlar amb les fades.
La màgia de la múcica m’uneix a la vida de forma salvatge




·         Pere Miquel Guillem Calatayud

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...