És racional esperançar-se amb el 15M?

Reconec que  tinc una vena optimista que m’anima a continuar confiant en el que em pareix, fins ara, el menys dolent dels sistemes polítics que les societats han practicat. La democràcia dona veu a tots els ciutadans, ens dota de drets (i obligacions) i l’estat de benestar permet llimar les arestes més feridores de les diferències socials. El consens sobre drets individuals, polítics i socials són l’espinada dels sistema. 

Els drets polítics s’articulen mitjançant els partits i les eleccions periòdiques però, realment ens representen els partits?. Dilluns passat  Iñaki Gabilondo parlava en el seu videobloc de “la paràbola del socialista extremeño de izquierdas” que havia votat Izquierda Unida perquè esta formació política “no permitiria ni por activa ni por pasiva que gobernara la derecha” i ara veu que l’abstenció d’IU dona el govern al PP. També podem parlar de “la paràbola dels esquerrans que van votar PSOE” pensant que faria polítiques socials i d’esquerres, com en la primera legislatura, i s’han trobat el que tinguem ara. I la alternativa és la campiona de la corrupció que ens donarà més del mateix i amb més quantitat. Els del 15M diuen als polítics “que no, que no nos representas” i ho entenc perfectament, malgrat que vote i seguiré votant, com molts dels participants en el 15M. 

Populisme al 15M? No crec. Com diu Hobsbawm, crec que en “Rebeldes primitivos”, són gent prepolítica que encara no han trobat un llenguatge específic per expressar les seues aspiracions. El historiador es referia als bandolers socials del segle XIX que protestaven contra la misèria, la injustícia, contra el ric i les seues arbitrarietats, i ho feien sense organització ni ideologia. El 15M no és com els bandolers socials, és pacífic, però encara està cercant un llenguatge propi perquè no vol caure en el lloc comú de les expressions de la política tradicional. Són joves i fugint de la política a la que critiquen, i potser sense adonar-se’n, estan fent política amb majúscules.  

Populisme em sembla acusar d’antisistema als ciutadans que surten al carrer demanant que es faça funcionar el sistema. Antisistemes són el FMI, el Banc Central Europeu o el grans manaires de la banca financera que no dubten en trencar el consens social democràtic, que tant ens ha costat aconseguir, per tal de treure més beneficis. Populisme és arrogar-se la representació de tots amb el 48% del 73%, és a dir, un terç, més o menys, de la població. Vote o no vote. Populisme és presentar mesures injustes, sectàries i nefastes per a la gran majoria de la població, com l’única solució possible a la crisi.  

El pacte de l’euro significa trencar el consens social i tornar a la lluita de classes dels segles anteriors? Potser sí, potser no. Però el 15M enceta una via diferent que possiblement evite entropessar amb la mateixa pedra. Diu Hobsbawm, en “El manifest per la renovació de la història”, que “Els “modes de producció” (siga com  siga que s’anomenen) basats en grans innovacions de la tecnologia productiva, de les comunicacions i de l’organització social –i també del poder militar– són el nucli de l’evolució humana. Aqueixes innovacions, i Marx era conscient d’això, no van ocórrer i no ocorren per si mateixes. Les forces materials i culturals i les relacions de producció són inseparables; són les activitats d’homes i dones que construeixen la seua pròpia història, però no en el “buit”, no fora de la vida material, ni fora del seu passat històric.” 

Les innovacions tecnològiques i les forces culturals han canviat molt, en molt poc de temps, després d’una història recent gens afalagadora. El 15M té elements que reflexen aquests canvis. Les noves tecnologies estan revolucionant-ho tot. Mai ha hagut tanta quantitat de gent jove ben preparada en situació tan desesperada, amb un futur tan negre si fan alguna cosa per impedir-ho. No es tracta d’alçar la senyera roja ni de pensar que les manifestacions aconseguiran la transformació social, ni tan sols amenaçar ningú amb el puny. El canvi qualitatiu és possible perquè les condicions han canviat... qui sap que pot passar?