divendres, 17 de juny de 2011

Canvi climàtic

Ja s’acosta l’estiu, ja s’acosta el bon temps, principalment per al sector turístic, perquè en un clima mediterrani com el nostre, que es caracteritza per tindre dos moments de sequera un en hivern i l’altre en estiu, el bon temps deuria ser quan plou. Com podem veure no és l’única contradicció amb la que vivim en el “Levante feliz”.

Intentant analitzar una vegada més la realitat, ens permetem fer algunes reflexions al voltant del que coneguem com canvi climàtic, fenomen no admés principalment per alguns palmeros del capital. No obstant això, s’admeta o no, la pujada de les temperatures és un fet constatat empíricament, el que és més complicat és saber que ens pot dur aquesta pujada de temperatures. Ara bé, si tenim en compte que entre l’interglacial en el que vivim avui i l’última de les glaciacions, que es va acabar fa més de 10.000 anys, tan sol hi ha una diferència d’uns 2, 5 º C de mitja i s’espera que les temperatures pugen entre uns 2.0 i 5.0º C en els propers 100 anys, segur que cosa bona no ens durà, possiblement ens porte la catàstrofe perfecta.

Hi ha dades que espanten, els científics ens diuen que el canvi climàtic entrarà en una fase d’evolució brusca si no evitem que la temperatura global de la Terra puge entre els 2.0 i 5.0º C fins a finals  del segle XXI, hem de tindre en compte que ja ha pujat 0,7 º C. El Banc Mundial, per altra banda, en un informe sobre el desenvolupament en 2010, va advertir que un escalfament de més de dos graus portaria un increment d’entre 100 y 400 milions de persones amb fam i entre 1.000 i 2.000 milions de persones sense prou aigua per a viure amb dignitat.

Si entrem en la fase d’evolució brusca no la podrem parar i les conseqüències seran dramàtiques per a moltes formes de vida a curt termini. En quant al nostre destí com a espècie és tot una incògnita a part, com ja hem dit abans, de patir més fam i ofegar-se de calor sense aigua. Per a evitar el canvi brusc necessitem estabilitzar la concentració de carboni en l’atmosfera entre 400-490 ppm, almenys, en els propers 30 anys (ara per ara està al voltant dels 485 ppm). Per tant aquesta situació ens obliga a reduir les emissions globals de diòxid de carbó un 60% i hem d’actuar ràpid si volem frenar l’escalfament global abans que comence el desastre.

El sistema capitalista funciona principalment utilitzant combustibles fòssils (gasolina, gas, carbó) i d’aquests en queden prou en la Terra com per a provocar que el canvi climàtic entre en l’evolució brusca. Per altra banda, l’economia global i el que coneguem com democràcies pràcticament estan controlades per les petrolieres, multinacionals de l’automòbil i elèctriques. Totes aquestes corporacions estan interessades en seguir consumint els combustibles fòssils fins que siguen rentables econòmicament; una vegada més impera la llei del mercat.

També és cert que aquestes corporacions estan diversificant la seva producció i estan invertint diners en energies renovables, vehicles elèctrics... Això si, sempre des de l’oracle de la llei del mercat que és contradictòria amb la creació d’energia neta. Un exemple clar el tenim en l’energia eòlica que, encara que parega mentida, de neta no té res si tenim en compte tots els danys col·laterals que hi ha al seu voltant: obertura de pistes i construcció de carreters on abans no hi havia res, massacre de pardals com voltors, àligues..., la destrucció de paisatges sonors, entre altres. Aquests efectes els podem veure amb claredat en les comarques castellonenques del nord del País Valencià o al mateix Massís del Caroig. Al mateix ritme que omplíem de cases la costa, les muntanyes i les hortes, omplíem de molins les serralades de pràcticament tot l’Estat Espanyol i com no del País Valencià.    

Per altra banda, i com no podia ser d’altra manera, en un sistema on tot té valor, el canvi climàtic és un gran negoci, es guanyen més diners fent front a les conseqüències (per exemple construcció de dics per a contrarestar la pujada del nivell del mar)  que disminuint les emanacions  del diòxid de carboni. Per tant, i encara que resulte sinistre, els mercats guanyen més diners si el canvi climàtic tira endavant, ja que genera un negoci molt rentable que cal aprofitar en un moment de crisi.

 Una contundent política encaminada a la mitigació del canvi climàtic implica la reducció notable del consum dels combustibles fòssils, aspecte que portaria la reducció de les emissions. Però, tal i com funciona el sistema, la conseqüència immediata seria un decreixement econòmic, per tant els mercats volen continuar la situació de les emissions igual que està.

També hi han capitalistes que parlen del Capitalisme verd que, entre altres coses es reflectiria en una economia “neta”, que ara per ara no em vist en cap lloc. I que es duria a terme per mitja d’inversions públiques i mesures orientades a un desenvolupament amb menys emissions de carbó. Com veieu, aquest projecte xoca amb el neoliberalisme que està arraconant tot allò que és públic.   

La paradoxa és clara l’actual sistema de producció capitalista no pot frenar el canvi climàtic. Jesús Castillo professor d’Ecologia en la Universitat de Sevilla diu al respecte en un article publicat En Lucha el 7/06/2011 que portava per títol Una verdad muy, muy incómoda, capitalismo=cambio climáticoDeben producirse luchas sociales de carácter anticapitalistas muy fuertes para cambiar a tiempo la dinámica actual de consumo rentable de combustibles fósiles y de la explotación de sus desastrosas consecuencias. Luchas que deberán librarnos de la evolución natural del sistema capitalista de favorecerse de sucesivas problemáticas ambientales como inicios de ciclos de inversión. Las protestas contra el cambio climático deben ser masivas y poner en duda el principio de acumulación del capitalismo, de crecimiento continuo y acelerado. Desgraciadamente, si no superamos el capitalismo en las próximas décadas, muchos de los seres humanos que pueblan ahora nuestro planeta serán testigos de si la hipótesis expuesta aquí es cierta o, por el contrario, como deseo, me estoy equivocando”.
El Poeta Disident
Bogeria col·lectiva
Bandejat per la força del meu cor
negue l’obediència impossada.
Busque un altre destí que no ens esclafe
a nosaltres vassalls  i miserables.

Milions d’ explotats i demés paries,
sofrim irreverents atacs dels nobles.
Hui són  capitalistes d’ estraperlo,
ans anorreadors de gent, feixistes.

Bogeries, insults, més bogeries,
alienació, mentides, morts,
destrucció de tot tipus de vida.

Culte als senyors diners i a tota posa,
paradigma grotesc pujat al púlpit
per aquesta societat egocèntrica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...