Una il·lusió compartida

Intel·lectuals i artistes insten a recuperar la il·lusió front a les imposicions dels mercats, la insuficiència de l’esquerra alternativa i l’enfonsament dels socialistes

El descrèdit de la política i les queixes assídues sobre la corrupció de la vida democràtica no poden deixar indiferents a les consciències progressistes. Són moltes les persones que, des de diferents perspectives ideològiques, s’han sentit indefenses enmig d’aquesta crisi econòmica, social i institucional. L’esquerra té un problema més greu que l’avanç de les opcions reaccionàries en les últimes eleccions municipals. Es tracta de la seua falta d’horitzó. Mentre els mercats financers imposen el desmantellament de l’Estat del benestar a la cerca d’uns beneficis desmesurats, un govern socialista ha sigut incapaç d’imaginar una altra recepta que la d’acceptar les pressions antisocials i degradar els drets públics i les condicions laborals. 

És evident que els resultats electorals han passat una factura contundent al PSOE. Però les altres alternatives a la seua esquerra no han arribat a arreplegar el vot ofés per les mesures neoliberals i les deficiències d’una democràcia imperfecta. I, no obstant això, no és moment de perdre la il·lusió, perquè el carrer i les xarxes socials s’han posat de sobte a parlar ben fort de política per a demostrar la seua rebel·lia. Aquesta energia cívica, renovada i plena de matisos, té quatre preocupacions decisives: la regeneració democràtica, la dignificació de les condicions laborals, la defensa dels serveis públics i el desenvolupament d’una economia sostenible, compromesa amb el respecte ecològic i al servei de les persones. Són les grans inquietuds del segle XXI davant d’un sistema cada vegada més avariciós, que menysprea amb una superba sense barreres la solidaritat internacional i la dignitat de la Naturalesa i dels sers humans.

La corrupció democràtica s’ha mostrat com la millor aliada de l’especulació, separant els destins polítics de la sobirania cívica i descomponent per dins els poders institucionals. Cal tornar-li a la vida pública l’orgull de la seua honradesa, la seua legitimitat i la seua transparència. Per això resulta imprescindible buscar noves formes de democràcia participativa i sumar en una il·lusió comuna els ideals solidaris de l’esquerra democràtica i social. 

 Els poders financers compten amb la nostra soledat i la nostra por. Les seues amenaces intenten paralitzar-nos, privatitzar les nostres consciències i sotmetre’ns a la llei de l’egoisme i del salve’s qui puga. Però l’energia del teixit social pot consolidar una convocatòria en què confluïsquen les distintes sensibilitats existents en l’esquerra i trobar el consens necessari per a crear una il·lusió compartida. Hem de transformar l’envellit mapa electoral bipartidista. El protagonisme cívic aconseguit en alguns processos com el referèndum sobre la permanència d’Espanya en l’OTAN, el rebuig de la guerra d’Iraq o el 15-M, ens assenyalen el camí.

Es necessita el suport i l’esforç de tots, perquè res està escrit i tot és possible. El món el canvien els que, des dels principis i el compromís cívic, es neguen a la injustícia, trenquen amb la temptació de l’acomodament i s’alcen i lluiten donant sentit a la il·lusió. La memòria de l’emancipació humana exigeix una mirada honesta cap als valors i el futur. Nosaltres estem convençuts de la necessitat de reconstruir el present de l’esquerra. I tu?

23 NOMS
Les primeres signatures d’adhesió al manifest

Baltasar Garzón, juez de la Audiencia Nacional

José Antonio Martín Pallín, exmagistrado del Tribunal Supremo. 

Pedro Almodóvar, director de cine.

Isabel Coixet, directora de cine.

Joaquín Sabina, cantante. 

Miguel Ríos, cantante. 

Pilar Bardem, actriz. 

Almudena Grandes, escritora.

Luis García Montero, escritor. 

Juan José Millás, escritor y periodista. 

Eduardo Mendicutti, escritor y periodista. 

Manuel Rivas, periodista y escritor. 

Ignacio Ramonet, director de la edición española de Le Monde Diplomatique. 

Carlos Berzosa, exrector de la Universidad Complutense de Madrid.

Juan Diego, actor. 

Isaac Rosa, escritor. 

Rosa María Artal, periodista y escritora. 

Ismael Serrano, cantautor. 

José Carlos Plaza, director de teatro. 

Juan Ramón Capella, catedrático emérito de Filosofía del Derecho de la Universitat de Barcelona. 

Francisco Fernández Buey, catedrático de Filosofía del Derecho, Moral y Política de la Universitat Pompeu Fabra. 

Lourdes Lucía, activista de ATTAC. 

Ricardo Zaldívar, activista de ATTAC.