Un crit coral a milions de veus han cantat Ciao, Berlusconi, ciao. Després de vint anys de governs de centredreta (no entenc això de “centre” però així ho nomenen), en la majoria de ciutats importants d’Itàlia, les eleccions del passat cap de setmana han enfonsat els partidaris d’Il Cavalieri en ciutats fins ara feu de l’empresari.
Escàndols de corrupció, prepotència política, aprovació de lleis “ad personam”, retalls a les llibertats, abusos de poder, sous d’escàndol per alts càrrecs mentre hi ha milions de precaris i aturats, prostitució, corrupció de menors... són alguns dels casos que persegueixen a Berlusconi des de fa anys. Aquestes eleccions ha volgut presentar-les com un plebiscit sobre la seua persona sent conscient de la seua popularitat. Però no li ha eixit bé l’aposta personal. Amb el desastre aclaparador l’oposició crida “dimiteix, indigne”, mentre el primer ministre alça els muscles i amenaça.
“Italians, se’n penedireu” va dir quan va conèixer la derrota. Però aquesta vegada no ha servit de res que el seu Milan guanye el “Scudetto”, ni gastar-se diners en els programes de les seues televisions on es feia l’article, ni presumir d’activitat sexual a la seua edat, cosa que el feia apareixer com un ídol per a molts italians que l’envejaven.
En Milan i en Nàpols és on el desbarat ha sigut més gran però també Trieste, Novara o Crotone. Potser el principi del fi del Berlusconisme. Itàlia ja està reaccionant llevant-se del damunt la vergonya de tindre com a dirigents electes als indignes. Nosaltres acabem de reelegir per a que ens governen, i gestionen les nostres condicions de vida durant quatre anys, una llista d’imputats per corrupció. Haurem de viure quatre anys més amb eixa vergonya, si la justícia no ho impedeix.
El País Valencià és capdavanter en atur, en fracàs escolar, en dèficit sanitari i en deute públic. Com en la Itàlia de Berlusconi el corcó de la corrupció ens rosega les entranyes institucionals; la prepotència política de les majories absolutes aigua la democràcia; la gestió dolenta dels afers públics descapitalitza serveis ciutadans bàsics com sanitat, educació i serveis socials i finança grans events minoritaris i elitistes. Sembla que comença a haver valencians indignats però encara no reaccionem.
El PP està tranquil perquè l’oposició està dèbil, sense pols, sense connexió amb la ciutadania. Però pensen que l’oposició és el PSOE i potser s’equivoquen. Hi ha sigles dèbils pero hi ha ciutadania que no aguanta més i en qualsevol moment pot trobar el canal que oriente políticament el descontent, la arbitrarietat i la injustícia. Era tan simple com diu el cartell de la foto: “bastava non votarlo”. És el que ha passat en Itàlia... i el que busca el 15M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada