Acabem de complir un anyet

Quasi sense adonar-nos-en el nostre blog acaba de complir el primer any de travessia per  l’immens oceà  d’Internet. Un any en el qual ha hagut poques coses que celebrar: la crisi econòmica ha accentuat les contradiccions d’un sistema basat en les desigualtats i les injustícies socials; la socialdemocràcia s’ha rendit totalment al neoliberalisme del poder financer; la corrupció no troba el càstig que mereix a les urnes; i l’estat de benestar va dissolent-se poc a poc per l’apatia ciutadana.

Les forces polítiques i sindicals d’esquerres no troben el ressort per a mobilitzar l’única força capaç d’impedir el desastre mediambiental, polític i social que ens amenaça: la majoria ciutadana. Potser haurien de qüestionar-se  si la imatge de divisió i de lluites mesquines és el millor que poden oferir. Això pot fer-ho la dreta que té diners per ocultar delictes i misèries però no l’esquerra. Potser haurien d’escoltar la gent de trellat en lloc d’estar atents només a les enquestes, cants de sirena que els allunya de la realitat.

Tampoc estaria de més que miraren el que es diu en aquest mitjà universal que és Internet. Fa consciència veure els blogs d’alguns  polítics on només hi ha activitat quan hi ha eleccions. Aquest mitjà que està sent utilitzat pels ciutadans, per a fer el que els polítics són incapaços de fer, té encara possibilitats inexplorades. Nosaltres estem convençuts de l’eficàcia de la web per comunicar idees i convocar actes. Potser els polítics no tenen idees o les que tenen no interessa que se sàpiguen. 

Per si de cas serveix d’alguna cosa, Escriure per no callar continuarà denunciant allò que veja d’injust, les informacions manipulades, fent-se eco de les noticies i opinions que els mitjans de comunicació no reprodueixen i tot allò que ens parega interessant i, a més, seguirem oferint aquest espai en la xarxa a tot aquell que defense la democràcia, la igualtat, la justícia social, i l’habitabilitat del planeta.

En aquest any em rebut quasi cinc mil visites, hem elaborat més de 230 entrades i, el que va començar com un mitjà de desfogament particular davant de la impotència dels esdeveniments polítics, ha trobat un parell de col·laboradors, Al Azraq i el Poeta Dissident, que vessen en aquestes planes la seua visió crítica del que succeeix al món, a Espanya i al nostre malparat País Valencià. 

Anem doncs, que ens queda molt per fer