Indignació i violència

Quan els mitjans de comunicació parlen de violència només es refereixen a la violència reactiva, és a dir, a la violència produïda com una resposta a la violència simbòlica exercida pel poder, legítim o no. La violència contínua practicada per la injustícia del propi sistema provoca, especialment en moments de crisi, reaccions violentes en els individus afectats. 

Aquestes respostes populars estan controlades pel sistema, doncs, mitjançant l’aplicació de l’única violència que reconeix com justa i necessària, la de l’Estat, i el control de la informació i, per tant, de l’opinió pública, les respostes populars violentes solen acabar amb la victòria del més fort: l’Estat i els rics als quals protegeix.

La violència és un terme utilitzat per explicar una conducta humana bel·ligerant, agressiva, que intencionadament provoca dolor i sofriment, ja siga físic o psicològic. Atenent a aquesta definició les mesures governamentals dels darrers temps són d’una violència extraordinària contra les classes populars. Però la resposta, aquesta vegada, no ha sigut violenta.

 L’èxit del moviment 15M rau en les mostres d’indignació pacífica que ha sabut connectar amb la majoritària indignació ciutadana no partidària de la violència. Aquesta resposta tranquil·la no pot justificar la utilització de la força estatal ni la desqualificació dels mitjans de cara a l’opinió pública. Estan descol·locats. No saben com digerir el que està passant. No tenen més remei que admetre que la raó està de part dels “indignats”, com ens han nomenat. Intenten degradar la seua imatge però els milers de ciutadans que els han vist i han participat a la manifestació i les acampades saben que són ciutadans indignats com ells.

Però el sistema ha d’intentar que les coses tornen a la normalitat, és a dir, que els indignats practiquen accions violentes per a justificar la repressió per la força i la desautorització moral de les justes demandes. S’ha de respectar la línia que separa la mostra de la indignació de l’assetjament  a polítics o accions que justifiquen l’ús de la violència policial. Si s’entra en el joc de l’acció reacció tenim les de perdre perquè l’Estat, protector dels privilegis de classe dels rics, està preparat per a guanyar sempre en aquest terreny.

Si vols saber contra què ens manifestem el 19 de juny clica ACÍ