diumenge, 18 d’abril del 2010

Cultius transgènics, prohibició ja


Una nova acció dels activistes de Greenpeace ha tingut lloc enfront del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí a Madrid. Reclamen una moratòria del cultiu de transgènics a Espanya on, la debilitat del moviment contrari a aquest cultiu, permet que siga la punta de llança de la indústria biotecnològica europea. En tota la Unió Europea Espanya és l’únic país que cultiva dacsa transgènica a gran escala. A més no hi ha control de les autoritats, no s’avaluen riscs ni es registren els camps existents, com indica la Directiva 2001/18/CE.

La varietat de dacsa transgènica del que es van cultivar més de 76.000 hectàrees l’any passat, és el MON 810, prohibit en països com França, Alemanya, Àustria, Grècia, Luxemburg, Irlanda, Polònia, Hongria o Itàlia. Aquesta dacsa porta gens de bacteris, és a dir, s’ha manipulat per a crear un organisme viu en què s’han introduït gens d’un altre. El resultat és un ser que no existia en la naturalesa, del que es desconeix l’impacte que pot tindre en el medi natural.

Contaminació genètica, pèrdua de biodiversitat, desenvolupament de resistència en insectes i males herbes són alguns dels seus efectes que són, a més, irreversibles i imprevisibles. No es coneix l’abast dels riscs d’ingerir productes transgènics, perquè no s’avalua correctament el risc sanitari.

Recentment s'ha autoritzat el cultiu de la creïlla transgènica que la empresa BASF, la seu creadora, ha denominat “Amflora”. Aquesta creïlla te dos gens resistents als antibiòtics. S'utilitzarà per a fabricar paper però també per a l'alimentació d'animals, el que augmenta el risc d'inhabilitar antibiòtics humans. A més, els tubèrculs poden barrejar-se amb altres collites per al consum humà, al rebrotar espontàniament.

Juan Felipe Carrasco, responsable de la campanya de Greenpeace, assenyala que “no se consiguen mejores producciones” amb els Organismes Modificats Genèticament (OMG) “sino que contribuyen a acentuar las desigualdades sociales y los modelos de agricultura industrial, contaminante e insostenible”.

L'exemple d’Argentina és alarmant. El cultiu massiu de soja transgènica va destruir boscs, va desplaçar els treballadors del camp, va augmentar l’ús d’herbicides i va jugar un paper important en la gran fam que va patir aqueix país per substituir el cultiu d’aliments per soja transgènica per a l’exportació.

El poder de la indústria dels transgènics es manifesta en la seua influència política i comercial. Utilitza recursos que haurien de destinar-se a tecnologies sostenibles i justes, i utilitzen el camp obert i la salut dels ciutadans per a experimentar amb la finalitat comercial. Com diu Carrasco "Es responsabilidad del Gobierno decidir qué hace con un OMG que sigue autorizado a pesar de sus comprobados daños", en referència al MON 810.

Els transgènics comporten riscs inacceptables per al medi ambient, per als animals i per a la salut humana. Depén de nosaltres, dels consumidors responsables, permetre amb el nostre silenci que prime el negoci a costa de la salut o, pel contrari, rebutjar els productes transgènics i els seus derivats.

http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos/act-a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...