dijous, 9 de juny de 2011

Per què volem una democràcia real?

Si veiem el que està passant arreu de tot Europa la situació comença a ser preocupant per als que volem un món diferent. En les successives votacions la dreta agrana a la nova socialdemocràcia neoliberal. L’abstenció cobra força, són milions els homes i les dones que no van a votar. A l’esquerra de la socialdemocràcia la resposta es molt tímida, mentre l’extrema dreta va guanyat terreny.

Lluny de jutjar als responsables d’aquesta crisi, els mercats estan fent-se amb el que queda del poder democràtic. Al mateix temps tot és inventar nous sistemes que permeten el traspàs de renda de la gent treballadora al capital.

La sensació és de total acritud, el sistema ens té controlats.  Ja no hi ha una opinió que no estiga manipulada, controlen pràcticament tots els mitjans de comunicació, on es diu una i altra vegada qui te la culpa que sempre és el govern que està en el poder. Controlen els aparells dels grans partits y fins i tot controlen les eleccions, la gent no vota i si vota la gran majoria vota als que continuen les polítiques neoliberals. Total per a què votar altres coses si l’única eixida és la política econòmica que ens diu el FMI, BCE o la mateixa Unió Europea? Aquesta opinió la escoltem una i altra vegada en la TV, periòdics, púlpits, converses... En tot aquest procés el raonament està bandejat, triomfa la mediocritat i per si fora poc els pocavergonyes amb posa són els que estan emportant-se el gat a l’aigua. Cada vegada queden menys escrúpols, sentiments i consciència.   

Tot pareix indicar que el sistema caurà com cau una poma que està cucada i es podrirà. Ara bé, no sabem quan i segurament els mateixos llestos que estan omplin-se les butxaques amb la crisi intentaran aprofitar-se’n. És clar que quan caiga tan sol ho sabrem pel gran espetec que provocarà, per què els mitjans de  comunicació i els grans estrategs fins al final sempre negaran la malaltia del malalt. 

Què fer? És clar que hui s’ha posat de manifests, amb més força si cal, la contradicció essencial del capitalisme: la contradicció entre propietaris del capital i els treballadors. Fruit d’aquesta contradicció és el present i el futur immediat molt negres, almenys per a la gran majoria que pràcticament som tots. Si no fem res per a evitar-ho poc a poc anirem perdent els nostres drets socials aconseguits després de llargues lluites contra el capital. Cada vegada serem més pobres i la democràcia acabarà segrestada si ja no està. Tan sol ens queda organitzar-se, lluitar, reaccionar, indignar-se i resistir que no és poc. L’esquerra haurà de continuar conversant i  buscant punts en comú, haurà de defendre allò que és públic, lluitar per un món nou. La decrepitud dels sistema capitalista té una solució per als que volem un projecte comú, el socialisme. Sense socialisme no pot haver-hi justícia ni democràcia, però sense una economia controlada per un poder polític democràtic no es podrà fer un ús equitatiu i sostenible del recursos naturals de la Terra.

Avui hem començat pels fonaments d’una gran casa nova en la que cabem tots i per això milers de joves i no tant joves  demanem una democràcia real ja. Cal que no parem i continuem construint aquesta gran casa que és la de totes i tots.
El Poeta dissident

A cops durs de primavera
Com se me devora el temps
a cops durs de primavera
mentre es dilata l’espera.
Que dilapidació
més pobra si es perd un dia
o extraviem l’alegria
al mar sense bandera.
Les llàgrimes s’evaporen
al ritme que ho fa la vida
de manera molt tímida.

El moment cau i s’extravia
amb la mateixa alegria
que el Sol diu adéu al dia,
mentre la Lluna reviu
quan desapareix el caliu
que ens deixa a la nit l’estiu.
El dies passen fugint
i deixen la memòria
com si ella fóra la boira
que es desfà quan passa el dia.

Som temps i espai construït,
que queda tot destruït
com aquell masegat fruit
que acaba sempre podrit
mentre escolta el crit
que naix de la llarga nit.
Quin traspassar més dur, trist,
si no fóra per l’amor
que ens remolca tots els vius
pels llargs camins de la vida.

Temps, espai, la memòria
l’assetjament de la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...