dimarts, 8 de març de 2011

8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora


Deia Marx que l’alliberació dels treballadors serà obra d’ells mateixos, volent dir que no esperen ajuda de ningú que no siga treballador. El mateix passa amb la lluita de les dones per la igualtat: ha de ser obra de les dones o no serà. 

La societat construïda amb materials masclistes es resisteix a admetre els canvis que faciliten la igualtat de gènere. Avui la força física no és un valor, doncs la tecnologia permet, amb el mínim esforç, realitzar treballs que abans requeria esforç físic. Per al treball manual o intel·lectual la dona ha demostrat tanta capacitat, o més, que els homes. Però, a principis del segle XXI, la dona encara és discriminada en els treballs, en els salaris i en la posició social subalterna. A la Comunitat Valenciana els salaris de les dones estan un 28% per baix dels salaris dels homes i les prestacions per l’atur són un 11,8% menors. 

La crisi que patim ha facilitat que s’admeta, sense a penes protestes, una reforma laboral i de pensions que afecta especialment a la dona. Ara serà més difícil que una dona accedisca a una pensió pels llargs períodes de cotització necessaris, quasi impossibles d’aconseguir amb treballs a jornada parcial, el tipus de contracte majoritari per a les dones que atenen les càrregues familiars. La crisi també ha acabat amb la implantació dels permisos de paternitat que tenien la finalitat de repartir un poc,entre pare i mare, la tasca de cuidar els fills. El resultat és una jornada interminable per a les dones recompensada amb unes pensions que deixen al 25% de les dones majors de 65 anys per baix del llindar de pobresa.  

Però el pitjor de tot és el parany paternalista, que actua tant en moments de crisi com en època de prosperitat, que tracta a les dones amb una deferència condescendent, com si les dones no deixaren mai de ser menors d’edat a les quals cal cuidar, dirigir i reptar amb bones paraules. És esta actitud, falsament respectuosa, la que manté a moltes dones en la conformitat subordinada que les anul·la com a persones. 

La lluita de les dones no és contra els homes, ni per a ser com els homes, és contra l’androcentrisme de la societat que deixa a les dones en situació d’inferioritat en totes les classes socials. Les dones pretenen poder ser dones en pla d’igualtat amb els homes. Que es valore la capacitat personal deixant a banda el gènere. No cal però, esperar ajuda dels privilegiats d’aquesta situació. Cal prendre consciència de que l’alliberació de les dones serà obra de les mateixes dones o es mantindrà baix les formes de la tradició, les costums, etc.
Al Azraq

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...