Quan llegim la premsa, escoltes la ràdio, veus la TV o parles amb la gent pareix que ho han aconseguit, allò de tindre és més important que ser, i és que la maquinària propagandística de l'imperi funciona a la perfecció. Però que no s'equivoquen, la seva victòria està construïda des de la nostra desorganització.
L'imperi i els seus vassalls es manegen una enorme quantitat de diners i amb ells compren una enorme quantitat de voluntats. No fa moltes dies en Escriure per no callar es parlava del poder corruptor del FMI, un dels màxims oracles del capitalisme i uns dels principals responsables de la situació econòmica i repressió social que estem vivint avui. Entre tanta misèria i destrossa dels drets socials, fenomen que com l'economia també es global, apareixen uns personatges que viuen en un altra realitat que no és altra que la de ser els palmeros del capital. Es desplacen en grans cotxes, viuen en grans cases, juguen a golf, a política i principalment viuen de l'esforç dels demés i no tenen cap d'escrúpol, això si aplaudeixen qualsevol mesura antisocial que pren el BCE, el FMI o qualssevol govern.
Aquesta gent es addicta als diners, mai en tenen prou i com addictes perden el control de la ment i del cos. En el seu deliri d'acumulació porten a una gran part de la població mundial a la desesperació. Aquesta gent controla els mitjans de comunicació i ens passen pels nassos la realitat que ells volen, encara que de vegades el seu comportament els denuncia com el que són. Penseu un poquet i veureu la quantitat de personatges que, com aquestos, coneixes en ajuntaments, governs autònoms i centrals, en la feina, pel carrer...
Cal organitzar-se prendre el poder i canviar la realitat ara que podem, ells no van a deixar els diners, estan tan enganxats que ja no controlen ni la seva ment ni el seu cos i aquesta desconnexió de la realitat pot portar-nos a una situació molt més perillosa. Els monstres com Berlusconi, Gadafi, Aznar, Hashim Thaçi.... comencen a ser dominants, desintoxiquem-los.
En aquests dos sonets intente plasmar aquesta realitat.
El Poeta dissident
Bergants
Ens agrada molt viure a costa dels altres,
no sobreviure de les nostres entranyes.
Amants de la festa i la berganteria
arrosseguem pel fang l'esperit dels dèbils.
El plàstic regolfa per les cantonades,
cobreix de merda la voluntat dels homes.
L'ostentació ens converteix en maragdes
brillants, immaculades i molt gelades.
El titot reial obri les seves plomes,
el cérvol exhibeix les seves grans banyes,
els homes tan sols presentem les misèries.
Lluny de tot i de tots estem més assoles.
Som allò que no volíem ser, bèsties,
però en algun punt encara queden homes.
Addictes
L'ansietat es fa l'ama de tot el cos,
la voluntat es dilueix tímidament
i naix l'altre jo que tan sol s'avidola
de diners esvarosos, gelats, sense nom.
Mai en tenim prou, el control se'ns escapa de mans,
i ment. No som nosaltres, quedem reduïts
a una sola paraula, més, més, més i més.
Pèro, no ens enganyem, al principi el plaer
efímer penetra per totes les venes,
després desapareix molt sigil·losament
i prompte el cos, buit, en demana més i més.
L'ansietat pot acompanyar-nos sempre
i les coses es reduiran a tindre
o no tindre, perdrem poquet a poquet ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada