dilluns, 21 de març de 2011

La vida

La Teoria de l'Evolució, la Paleontologia i altres ciències que estudien l'origen i evolució de la vida en la Terra, posen de manifest varies qüestions que poden sorprendre a més d'un creient. La vida, allí on es donen les condicions perquè aparega, naix amb tanta força que una vegada comença ningú pot parar-la. Ara bé, en aquest procés no hi ha cap ser intel·ligent que planifique ni el començament ni el posterior desenvolupament d'aquest miracle.

 Hem de tindre clar que en l'evolució no hi ha res dirigit i que, a més a més, també hi participa l'atzar. En principi una de les forces a la que està lligada l'evolució és la selecció natural que dóna lloc al naixement d'espècies adaptades a determinats requeriments ecològics. No obstant això, en moments de crisi com les anomenades extincions en massa, que la Terra n'ha conegut cinc grans i vint xicotetes, en les quals pot desaparéixer inclòs el 97% de la vida a la Terra, com va passar fa seixanta-cinc milions d'anys quan van desaparéixer els dinosaures, les regles del joc són unes altres. En aquests moments de crisi les espècies que solen sobreviure són les menys adaptades. 

Per què tot açò? Simplement perquè com a espècie hem tingut la sort de superar el filtre de l'atzar que han suposat aquestes extincions en massa, perquè probablement som els responsables d'una nova extinció en massa i perquè encara que vullguem no acabarem amb la vida en la Terra. La història de la vida ens ha demostrat que la Terra supera amb més força, si cal, aquests moments de crisi; 80 o 90 milions danys després la vida torna a esclatar. Ara bé, arribat el moment no sabem si la vida continuarà amb nosaltres o sense nosaltres. 

Avui la Terra va a la deriva camí d'una altra extinció en massa, uns anem en la sala de màquines i altres van en primera. No fem que la situació acabe com  la faula de l'escorpí i la granota. Tots dos arriben a l'acord de creuar el toll, l’escorpí damunt de la granota, però en arribar prop de l'altra vora, l'escorpí pica a la granota, si bé és conscient que la seva actitud portarà la seva mort i la de la granota, però ha picat. El sistema capitalista en aquest cas fa d'escorpí i nosaltres de granota, el sistema de sobreexplotació humana i de la Terra incrementa els guanys d'uns pocs i aquests guanys ens està portant a l’ofegament a la gran majoria, però hi ha guanys.

 En aquest dos poemes intente reflectir el respecte que li tic a la Terra, des de la visió d'un que sap que està ací gràcies a la vida.  
El Poeta dissident

Sort atzarosa
Projecta la teua ment cap a l’infinit
i  busca la llum i el silenci dels estels.
Gaudeix del buit immens de l’existència.
Després res de res, tan sol l’infinit, el buit.

Prompte acaronem una turbulència.
La vida, aquell mirall que brilla en plena foscor.
L’impossible llançat a la realitat.
Sentiment escorat a un tros de pedra.

Els colors i el silenci ens envaeixen,
també els esperits dels arbres i les plantes.
Les altres criatures criden i canten.

Per pur atzar hem topetat amb la vida,
murmuri llibertari que venç silenci.
Els insectes i els guineus ens observen.


El roure
Sou metàfora perfecta de la vida.
El vostre començament és tan minúscul,
tan inofensiu com la rosada blanca
que deixa de ser visible per l’albada.

Després del molts anys adquireixes la grandesa
coberta per milers de fulletes verdes
que cauen davall la força de la tardor
groga, roja, ventosa, enamoradissa.

El foc arruïna la teva vastitud,
però no les ganes de viure eternament,
per això rebrotes, tornes a rebrotar

i lluites contra tota indiferència
per la vida, mentre les arrels penetren,
s’emboliquen entre pedres i terra.   
 

1 comentari:

  1. Segurament sense nosaltres -continuarà la vida sobre el planeta Terra- perquè fem tot el possible per autodestruir-nos i desaparèixer del mapa.
    Una llàstima - o una sort per a la resta d'éssers vius...-

    Marc

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...