dilluns, 14 de març de 2011

Energia nuclear: Negar l’evidència


Explosió a la planta nuclear de Fukushima (Japó) 12 març 2011

L’espantós desastre del terratrèmol del Japó, seguit del tsunami, està sent agreujat pel perill real de que es produïsca un gegantesc núvol radioactiu provinent de les centrals nuclears. A pesar de la gran seguretat i les poquíssimes probabilitats d’un accident que predica el lobby nuclear, totes les central afectades pel moviment sísmic estan en situació d’emergència, epecialment les de Fukushima i Tokai, i en Fukushima-Daiichi hi ha un seriós perill de que pase com en Chernóbil, després d’haver-se produït dos explosions.

A Espanya el debat nuclear estava obert després que el govern incomplira la promesa electoral de tancar les centrals segons anaren complint el temps de vida útil. Cofrents compleix aquest més i està previst que obtinga el permís per a continuar deu anys més i Garoña, després de quaranta anys de funcionament, va obtindre el permís per funcionar fins el 2013. El reactor de Garoña és idèntic al de Fukushima, en quant a la qüestió tècnica, però la construcció japonesa té uns estàndards molt superiors pel risc sísmic, i està per veure que passa.

A pesar de que la situació al Japó no està controlada, els “experts” continuen negant l’evidència afirmant que “l’edifici hauria de suportar qualsevol explosió”, que “cada dia que passa juga en favor de la seguretat” o que “el risc és molt reduït”. Els polítics a sou de les companyies elèctriques també neguen l’evidència i parlen de la necessitat d’energia del nostre país. El que no diuen és que el dèficit energètic és en forma de combustible per l’automoció, gasoil i gasolina, i que Espanya té excedents d’electricitat instal·lada per la qual cosa és exportadora.

No estranya que, tenint a Aznar i a Felipe González a sou de les elèctriques Endesa i Gas Natural, el discurs polític es limite a repetir, com fa el ministre d’Indústria Miguel Sebastian, que les centrals nuclears són segures i que no se’n tancarà cap abans dels quaranta anys, i després segons recomane el Consell de Seguretat Nuclear.  Tampoc estranya que Rajoy defense “totes” les fonts d’enegia o que “l’ocurrent” Esteban González Pons diga que cal replantejar-se  la seguretat de tot, no només de les nuclears (?).   

Però la qüestió no és minimitzar els riscs ni negar l'evidència. Cayo Lara assenyala que  el problema de l’energia nuclear no és de cada Estat, perquè afecta a tot el món, quan diu referint-se al que passa en Japó: “deberia ser un toque de seria alerta a la humanidad”. Greenpeace recorda que les centrals nuclears són una font d’energia bruta, perquè encara no se sap que fer amb els residus amb activitat perillosa durant centenars d’anys, i perillosa per la vulnerabilitat als desastres naturals, fallades de disseny i errors humans.

Per a que córrer el risc si hi ha alternativa. Les energies renovables han demostrat la seu eficiència i són sostenibles, segures, assequibles i fiables, al contrari que les nuclears.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...