A finals de gener uns 50.000 manifestants, flamencs i valons, reclamaven als polítics belgues que troben una solució ràpidament al conflicte dels nacionalismes que manté Bèlgica amb un govern de transició ja fa més de set mesos.
El 17 de febrer milers de joves es van concentrar en sis ciutats belgues per reivindicar, entre altres coses, una circumscripció electoral federal que permeta als electors francòfons votar als polítics flamencs i als flamencs votar als francòfons per acabar amb l’absurda situació de ser l’Estat que més temps ha estat sense govern, llevant-li el rècord a Irak.
Les dues convocatòries van ser iniciativa d’un grup d’estudiants universitaris i difosa per Internet. Una vegada més són els ciutadans els que fan política directament per l’absència de polítics que vertaderament els represente. Una vegada més les noves tecnologies han mostrat el seu poder de convocatòria per a que els ciutadans puguen expressar el que realment els preocupa.
Els polítics hauran de posar-se les piles i contactar amb els problemes reals de la ciutadania o corren el perill de veure’s superats pels moviments populars espontanis i fora de control. Exemples del que pot passar hi ha de sobra.
Al Azraq
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada