divendres, 25 de març de 2011

La justícia de dos velocitats

És curiós observar com la justícia funciona a una o altra velocitat segons qui siga l’encausat. Portem anys esperant l’actuació clara de la justícia en els casos de Camps, Costa, Campos i Betoret. El cas Gürtel està estancat i tampoc pareix que prosperen les actuacions judicials. Els casos contra Fabra van prescrivint entre canvis de jutges i oblits dels advocats de l’Estat. Zaplana també va veure arxivar per prescripció el cas de Terra Mítica. En tots aquests casos, en el quals hi havia molts diners pel mig, i els inculpats eren gent de” bona família”, és a dir, amb poder de tota la vida, la justícia s’ha mostrat incomprensible i irresponsablement lenta.

Per contra quan els encausats no són el que abans es deia addictes a règim, la justícia actua amb una celeritat sorprenent, si tenim en compte la manca de mitjans de la justícia espanyola. He buscat per internet i no he trobat a ningú d’esquerres que li haja prescrit una causa. A més les acusacions cap als polítics d’esquerres no són, en general, per omplir-se la butxaca.

Un cas sagnant és el del portaveu socialista en les Corts Valencianes, Àngel Luna, que serà jutjat per encobriment al no identificar a qui li va facilitar un document del cas Gürtel que va exhibir a les Corts. Abans l’havien acusat de no pagar les obres de sa casa, assumpte arxivat per inconsistent, però van continuar buscant alguna cosa per callar-lo, i la justícia, inexplicablement, ha decidit jutjar-lo per açò.

El seu veritable delicte ha sigut persistir en les preguntes, en les escasses sessions de control del govern valencià, d’on estan els diners públics desapareguts o malversats; per què l’oposició no té accés a molts contractes públics; quant va costar la visita del papa i qui ho ha pagat; qui ha facilitat a les empreses de la trama Gürtel els contractes públics; d’on ixen els diners par a la propaganda i els grans actes d’exaltació de Camps; és a dir, fer la seua funció d’oposició democràtica.

La justícia ha actuat contra un diputat per no revelar, en cas de que ho sàpiga, la font de la informació que documenta un delicte. Si ho haguera fet un periodista també estaria processat? El presumpte delinqüent, Camps, denuncia al representant de les víctimes. És el món del revés. Però el vertaderament greu és que la justícia accepte el joc i ho faça amb tota diligència. Per què? Serà veritat que en aquest país encara no s’ha fet la transició en matèria de justícia?

Al Azraq

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...