dimarts, 29 de març de 2011

Txernòbil: 25 anys després

Imatge de Txernòbil
El número de morts pel terratrèmol seguit pel tsunami en Japó és de més d’onze mil però encara hi ha 17.250 persones desaparegudes, el que fa témer que augmenten les xifres del desastre, el pitjor que ha passat al Japó des del fi de la II Guerra Mundial. Malgrat les dimensions de la catàstrofe, aquesta ha passat a segon terme, desplaçada pel perill de contaminació nuclear i les seues conseqüències per a la salut, per al medi ambient i per a l’economia japonesa, i de rebot, a l’economia mundial. 

La devastació és fàcilment superable; el cost de vides humanes per l’adversitat natural s’assumeix i es continua endavant, però l’experiència de Txernòbil ens ensenya que les zones del Japó contaminades amb materials radioactius hauran de ser tancades durant dècades i desactivar la central de Fukushima pot portar, també, dècades de treballs i fortes despeses per refredar i tancar la central. 

El 26 d’abril farà vint-i-cinc anys de l’explosió del reactor numero quatre de la central nuclear de Txernòbil que va contaminar, amb isòtops radioactius, una superfície de 200.000 kilòmetres quadrats. Encara avui unes 3.500 persones acudeixen a treballar dins la zona d’exclusió, de trenta kilòmetres a la redona de la central, per vigilar i netejar el sector i hauran de fer-ho, si més no, durant cinquanta any més.

A banda dels treballadors morts per radiació, milers de persones han desenvolupat càncer de tiroides per consumir llet contaminada amb iode radioactiu. Especialment els que eren xiquets en el moment de l’explosió.
Els defensors de l’energia nuclear, amb el poderós lobby que els alimenta, argumentaven que Txernòbil  no tenia edifici de contenció i per això la radiació es va expandir. Segons aquest argument en occident, on totes les centrals tenen edifici de contenció, l’accident de Txenobil no haguera passat de ser un accident, greu, però sense morts i sense incidència en el medi ambient. 

Però Fukushima estava construït amb els màxims estàndards de seguretat i no ha sigut suficient per evitar les conseqüències del cataclisme. Un ample territori, ric per l’agricultura, restarà al llarg de dècades inactiu i improductiu. No hi ha experiències per saber quina repercussió tindrà la contaminació de les aigües marines ni com afectarà a les espècies, ni si, a través de la cadena tròfica, poden afectar als humans com passa amb les verdures i la llet.

Darrere d’un cataclisme la vida retorna i l’activitat econòmica inclús pot prendre més força per la reconstrucció però després d’un desastre nuclear desapareix l’activitat humana durant dècades. Potser aprenguem de Fukushima i parem la deriva suïcida de l’energia nuclear, si no és per la vida de les persones, que als poderosos tan poc importa, ni pel medi en qual vivim, que siga perquè econòmicament no és rendible, com s’ha demostrat en Ucraïna i en Japó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...