Sobre la Vaga General del 29 de març

Carta d'un treballador de l'ensenyament valencià als seus companys

Quan els sindicats em plantegen una vaga general, en primer lloc he de saber que la cosa és més preocupant del que en principi pot semblar. Ni els sindicats, ni ningú (NINGÚ) tenim ganes de fer una vaga, perquè crea tensió, perquè ens divideix. Convocar una vaga suposa que qualsevol altre tipus de negociació entre patronal-estat-sindicats, ja ha fracassat, a pesar de les manifestacions que hagen pogut hi haver, que en aquest cas no han estat poques.

La vaga és la darrera alternativa no violenta que ens queda a tots i totes. Hi ha un altra alternativa, la revolta per les armes ( i ja us dic que per a mi no és cap alternativa).

Per tant, cal mirar-se-la bé!

El primer que em plantege són els motius pels quals l’he de fer i els motius pels quals no la faria.

Així doncs a la pregunta de si hi ha motius per fer una vaga després de fracassades les negociacions, després de les manifestacions fetes i de la resposta rebuda per part del govern, em sobren els motius:

El nostre govern està portant endavant una política de destrucció massiva dels sistemes públics que sostenen l’estat del benestar, amb l’objectiu d’empobrir-los.

 El nostre govern ha aprovat una reforma laboral que vulnera i aniquila els drets dels treballadors aconseguits a base de molts anys de negociacions col·lectives i d’una lluita constant, fins i tot al carrer.

El nostre govern està incomplint el compromís adquirit pels estats amb la classe treballadora en la declaració de 1948 dels Drets Humans on s’establiren les bases de l’Estat del Benestar, per declarar LA PAU SOCIAL.

Que si tinc motius, “Em sobren els Motius”.

Tanmateix sols tinc un motiu per no fer-la. No vull que em descompten 100€ del meu ja exprimit sou. Sempre m’ha vingut mal que em descompten diners per tenir que fer una vaga que provoquen els qui ataquen els drets dels treballadors, els que no respecten la negociació col·lectiva... però a la fi sempre ha estat l’única força que encara em queda.

Sempre m’han cobrat per fer-la, perquè ara em dol més? Possiblement perquè he vist com minva el meu poder adquisitiu, perquè sé que vindran més retallades, perquè també estic atrapat per una hipoteca, perquè sé que es van a encebar amb les i els funcionaris públics. 

I de sobte, em faig un altra pregunta. QUAN VAL LA MEUA DIGNITAT? Podria pagar 100€ per la meua dignitat? Fins a quant estic disposat a pagar per ella?, Té preu? 

I també sé, com ho sabem tots que seran més carronyers o menys amb nosaltres els treballadors, depenent de lo “muelles” que siguem, depenent de si fem la vaga el 20% o el 90% .

No quedarà per mi, el que un ministre qualsevol ens puga treure els colors al dia següent del 29M quan diga el que digué un conseller d’una autonomia davant del 20% de suport a la vaga de funcionaris de salut pública: “Los trabajadores nos han demostrado que están de acuerdo en que llevemos a cabo la política de recortes propuestos en sanidad pública”.

“No amb el meu nom”. Els diners van i tornen, o se’n van i ja està. La dignitat viu amb mi, dia i nit, abans del 29 i després.

Però hi ha d’altres motius, per a mi més importants que la dignitat per fer la vaga , fins i tot que fos indefinida si la necessitat i la intensitat de la lluita ho requerira. 

No hi haurà Pau Social si la perdem. El govern ens diu que el treballador vol trencar la pau social, quan han estat les seues polítiques els que l’han trencada. Aleshores perquè no ens preguntem de quina pau social estan parlant, d’una pau en la que el treballador s’ompli de renúncies, en la que tornem a ser esclaus del sistema en compte de treballadors amb els seus drets adquirits?

LA HONRADESA m’exigeix no corrompre’m i no corrompre les meues idees ni els principis de justícia i solidaritat que tinc. Sé que hi ha motius per fer una vaga fins que deixen d’atacar i massacrar al treballador... que els hi hem fet? Que algú ens ho explique...I la honradesa m’impedeix que la vaga la facen altres per mi. No puc deixar que els demés facen per mi, el que jo crec que he de fer.

I més encara que la honradesa, és LA RESPONSABILITAT que tota persona tenim amb les generacions futures, el que em mou. Sempre he cregut i creuré que és responsabilitat de les persones que hi habitem un territori, millorar o almenys mantenir el que hem heretat dels nostres predecessors, tan a nivell ecològic com social. Per primera vegada, en molt de temps, els nostres fills i filles, les generacions futures, poden perdre molts drets socials. Sé que la història no s’escriu de forma lineal i cap endavant sempre. Hi existeixen retrocessos, i en aquestos moments ho estem comprovant. No podem deixar com a herència un món pitjor, més injust, amb menys drets socials, sense lluitar per allò que tant els ha costat d’aconseguir als que ens han precedit. I per això , i per tot el que ja he dit, jo hi faré la vaga el 29 de març.

Però també li dec aquesta vaga al moviment 15M, que va despertar la ciutadania, i als estudiants de la primavera valenciana, als iaiosflauta i als aturats que augmenten en nombre i ni tanmateix van a poder comptar en aquesta vaga.

Puc entendre a la persona que no faça la vaga perquè li agrade el tipus de política social que està fent el nostre govern sobre els serveis públics i que estiga d’acord amb la reforma laboral que van a aplicar... i tot ho veja just i necessari.

Però em doldrà saber que aquelles persones que coincidim en l’anàlisi de la situació social en la que ens han embarcat, no fan la vaga, quan tots sabem que sols si és majoritària podrem endreçar el rumb de la nostra història. I possiblement en necessitarem més.