País Valencià

És un clàssic. Quan hi ha problemes cal parlar d'altres temes per tal de desviar l'atenció, és a dir, el que hom coneix com marejar la perdiu. La dreta valenciana que, no ho oblidem engloba l'extrema dreta, ha utilitzat aquesta estratègia amb molt bons resultats des del principi de la transició. El discurs anticatalanista, amb arguments absurds, ha servit als nacionalistes espanyolistes per aconseguir i mantindre el poder durant dècades. 

Amb el cinisme per bandera, hem vist accions continuades contra l'ús i ensenyament del valencià, fins i tot incomplint sentències judicials; conflictes creats artificialment en relació a símbols i senyes d'identitat històriques del País Valencià; el ninguneix continuat de poetes, artistes o intel·lectuals reconeguts a tot el món però no afins a la dreta ultramontana valenciana. 

El diputat del PP Rafael Maluenda ha presentat una proposició no de llei per evitar la utilització de “País Valencià”, doncs, ha declarat, que és “una ofensa a nuestro pueblo y a nuestras señas de identidad” que l'Ajuntament de Barcelona utilitze l'expressió “països de parla catalana”. Amb l'argument del diputat es pot sucar pa, diu Maluenda que: "Claro, si somos países, pues podemos formar parte de ellos; y si encima hablamos catalán como dicen, pues como decía Hitler: si en Austria hablan alemán, pues veamos...”. És a dir, que si diguem País Valencià els catalans ens envairan. 

Aquests arguments indiquen el nivell dels polítics que, amb majoria absoluta, guanyen les eleccions al País Valencià. El Parlament Valencià perd el temps en aquestes ximpleries mentre apareixen al diari d'avui titulars com “La pobreza crece en la Comunitat el doble que en España“. Si la pobresa ha augmentat un 8% a Espanya, a la “Comunidad” de grans events i megalòmanes obres públiques que ens posarien al mapa, ha crescut el 18%, sols per darrere de Canàries. O que “Seis mil vecinos de Dénia se quedan sin médico de familia“, mentre Maluenda, diputat per Alacant, es dedica al aquestes coses.

Potser aquesta nova rajada de tinta de calamar siga per desviar l'atenció del nou cas de corrupció, un més, que s'albira important: el cas Esabe. Es tracta d'adjudicacions milionàries a una empresa amb deutes amb la Seguretat Social, el que és il·legal, especialment si, com és el cas, els adjudicadors eren sabedors. Però açò no és tot,doncs la investigació del frau a la SS, de 30 milions d'euros, ha destapat el pagament de suborns a directius de la conselleria. A més, aquesta mateixa empresa has contractat, entre 2006 i 2011, per més de quatre milions amb l'Ajuntament de València. I només s’ha començat a estirar del fil.

No sabem si el diputat Maluenda considera aquestes coses “una ofensa a nuestro pueblo y a nuestras señas de identidad”, perquè la imatge del País Valencià amb la gestió del PP és de ser més pobres, amb menys drets i, damunt, deshonrats.