València, la pitjor imatge exterior d’Espanya

Calatrava, Rita i Camps amb la maqueta que ens va costar 15 milions d'euros

La Comunitat Valenciana il·lustra molts dels pitjors símptomes de les malalties econòmiques d’Espanya", afirma el redactor del Financial Times en un article dedicat a la situació espanyola. En el seu anàlisi salva, si mes no, els governs centrals que han invertit en infraestructures viàries que serviran per a la recuperació econòmica, però denúncia la política de la Comunitat Valenciana potenciant la construcció desordenada i exagerada de desenes de milers d'apartaments turístics, cases i projectes faraònics, provocant que els adolescents i els joves deixaren els estudis per gaudir de l'ocupació ben pagada de l'obra.

L'article continua amb les conseqüències de tal política, dibuixant l'estat actual de la Comunitat, dient que "València pateix ara els efectes combinats de l’explosió de la bombolla immobiliària i de la crisi del deute sobirà immediatament posterior. Un de cada quatre valencians en edat laboral està en la desocupació i per als menors de 25 el nombre s’eleva a un de cada dos. Les empreses que van aprofitar la bonança de la construcció han patit una severa estacada. Més de 130.000 noves vivendes estan buides. Dos dels bancs regionals s’afonen davall el pes de crèdits fallits. Banc CAM, l’antiga Caixa del Mediterrani, ha sigut rescatat amb 2.800 milions d’euros dels contribuents i la seua directora general, acomiadada pel fons del banc regulador. I el Banc de València, una entitat cotitzada, podria necessitar un altre rescat". 

Nosaltres des de ací podem aportar més dades al desficaci dient que les escoles concertades porten quatre mesos sense rebre els diners de la Conselleria d'Educació. Fa aproximadament deu dies els van dir que el 15 de novembre rebrien els diners però no ha sigut així. La majoria d'elles no poden pagar els salaris dels ensenyants, retallats ja en la seua quantia. La Generalitat diu que no hi ha diners. Podem veure a les farmàcies cartells on s'anuncia que la Conselleria de Sanitat porta molts mesos sense pagar els medicaments. Les farmàcies suporten com poden els deutes però el crèdit s'acaba i no poden més. La Generalitat respon que no hi ha diners. Les llistes d'espera dels hospitals creixen com l'escuma però es tanquen plantes senceres d'alguns hospitals, es tanquen quiròfans i disminueix el personal sanitari mentre augmenta el nombre de pacients. Ho fan perquè, diuen, no hi ha diners. Les empreses subministradores de material mèdic acumulen un deute milionari des de fa més d'un any. S'ha donat el cas de no poder realitzar una intervenció quirúrgica per no haver fil de sutura. Però no hi ha diners. El Gremi de Llibrers denuncia que està per cobrar el “bonolibro” del curs actual que va concertar amb la Conselleria d'Educació. Algunes llibreries estan en les últimes. Però no hi ha diners. El Centre d'Investigació Príncipe Felipe, senyera de la investigació valenciana, abocat a tancar 14 laboratoris i acomiadar a més de cent persones del centre, perquè no hi ha diners. Milers de persones dependents estan esperant l'assignació del recurs, al que per tenen dret per la Llei de Dependència, que es demora anys. Residències de la tercera edat estan a la vora del tancament per no rebre les assignacions concertades amb la Generalitat. No hi ha diners és sempre la resposta. 

Aquesta resposta es contradiu, però, amb les declaracions de la consellera de Turisme, Cultura i Esport, Dolores Johnson, que acaba d'anunciar que gastarà 219 milions d'euros en grans events en 2012, 30 milions més que enguany. Les pèrdues per a 2012 de la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, encarregada d'aquests temes, s'estimen en 117 milions d'euros. Només Terra Mítica suma 52 milions de pèrdues, i continuen dedicant-se milions d'euros per a que durant uns dies algunes persones gaudisquen del tennis, del golf, de la fórmula 1, de la vela, etc. També es contradiu amb el malbaratament del pont de les flors de la ciutat de València, que costa més de 140.000 euros anuals per mantindre el capritx de l'alcaldessa que, només en els Nadals passats, va gastar 90.000 euros en flor de pasqua per al pont. I xoca que, si no hi ha diners, la Generalitat pague més de 15 milions d'euros a Santiago Calatrava pel projecte i la maqueta d'unes torres que sabien que no podien ni anaven a construir-se. I alarma que la falta de control dels diners públics, facilitada per la privatització de serveis, permeta casos com el de la depuradora Emarsa, on han desaparegut 17 milions d'euros després d'haver-se triplicat la despesa (6 milions en 2004 i 18,5 milions en 2009). 

No estranya doncs que el analista del Financial Times acabe dient: "Per als que no estan familiaritzats amb la geografia política d’Espanya podria parèixer obvi que el senyor Rajoy i el PP constitueixen l’equip adequat per agranar les polítiques i pràctiques que van fracassar de forma flagrant a València amb el Govern dels socialistes a Madrid. Però no és tan senzill. El PP governa la Comunitat Valenciana des de 1995..."