Rajoy “tiene un plan”

Totes les propostes que va fer Rajoy en el “debat” front a Rubalcaba es van reduir a una: Rajoy té un pla per acabar amb l'atur. Però va ser incapaç de dir en que consistia eixe pla. No té cap intenció d'assabentar als votants de quina és la seua intenció, què pensa fer, si guanya les eleccions i forma govern. Votar PP serà, més que mai, un acte de fe, doncs Rajoy afirma que farà les coses “como Dios manda” i tots sabem que “los caminos de Dios son inescrutables.”

Deixant els assumptes divins i baixant a la terra, analitzem la revelació clau del líder conservador. Té un pla. Només un pla? I si falla? Els líders conservadors i socialdemòcrates d'Europa també tenien plans que han tingut que anar canviant una i altra vegada. La crisi és canviant i la manera d'afrontar-la també ha de ser canviant. Les solucions en cada moment s'han d'adaptar als problemes que en cada moment es presenten. I canvien a cada moment. Els empresaris saben que cal valorar als empleats que s’adapten millor als canvis, doncs en un món canviant el pitjor que poden fer és tindre estructures de pensament rígides que actuen com una armadura que resta agilitat. En aquestes condicions de què serveix tindre un pla?

En aquest moment, més que tindre un pla, el que cal és tindre clares les preferències de la despesa pública i perseguir la corrupció. El PP té clares les preferències, que són les preferències de classe, de la classe dels poderosos i la corrupció no deixa de ser una manera més d’enriquir-se. Però per arribar al poder necessita els vots de les classes populars i per això calla, oculta, les mesures que pensa aplicar per a resoldre la crisi sobre les costelles de la majoria dels ciutadans mentre manté els privilegis dels rics.

Pel que fan en les comunitats autònomes on governa el PP i pel que es dedueix del que diuen, cal retallar despesa pública i fer una reforma laboral com déu mana. El problema és que, com deia anit el representant d’IU (en eixe debat entre Gallardón i Jáuregui  que va guanyar Llamazares), amb la política de retallades i baix salaris no hi ha consum i no pot crear-se ocupació, amb el que el pla de Rajoy falla per la base. 

L'ocupació augmentarà quan Europa es recupere i l'economia torne a funcionar i mentre, el pla de Rajoy haurà desmuntat el precari estat de benestar, on s'hauran privatitzat els serveis rendibles i els deficitaris continuaran sent públics; els empresaris (“emprendedores” els diuen ara) hauran aconseguit el que la CEOE ve demanant des de sempre, és a dir, l'acomiadament lliure i barat, i els convenis d'empresa, que és com dir que tornem a les condicions laborals del segle XIX; que les classes populars empobrides mantinguen, amb els seus imposts, el funcionament de l'Estat i les classes altes siguem més riques i cotitzem menys; una societat amb més desigualtat i menys futur. 

Rajoy “tiene un plan”, i si permetem que el duga a terme, la societat espanyola donarà un pas enrere que costarà recuperar.