Preocupats en pagar l'hipoteca quan la casa està cremant-se

Això és el que estem fent. La preocupació per l'economia i la crisi financera no ens deixa adonar-nos-en de que el planeta està a punt de l'esclafit. El canvi climàtic, en el qual no creia el cosí de Rajoy, avança a grans camallades. La temperatura del planeta augmenta més apressa del que s'havia calculat en principi i ni en plena crisi industrial i de consum som capaços de reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

És l'efecte lògic de posar l'enriquiment com a meta de les persones. Els mateixos valors que han soterrat la solidaritat i la raó sota allaus d'egoisme i avarícia, la mateixa ideologia que possibilita que una minoria privilegiada continue abusant de la immensa majoria dels ciutadans, eixa minoria que ha provocat la pitjor crisi del sistema capitalista, està donant prioritat a l'augment dels seus guanys a costa de l'empobriment de les classes populars i l'escalfament del planeta.

Des de que va entrar en vigor el Tractat de Kioto contra l'escalfament global, els estats no han deixat de jugar per veure com escamotejaven les obligacions a les quals s'havien compromés, i mentre la quantitat de CO2 a l'atmosfera no ha deixat de créixer. L'Agència Internacional de l'Enegia ha marcat un plaç de només cinc anys per evitar un calfament irreversible que produirà sequeres, inundacions, ciclons...

És alarmant la falta de voluntat política del governs per prendre mesures. Interessos mesquins fan a alguns estats defensar l'ús de productes que, com el carbó, són altament contaminants. Els països emergents no volen renunciar al creixement sense trellat, imitant un creixement que s'ha demostrat inasumible per al medi ambient i per a la vida, com ara la coneguem, al planeta Terra.

Les cimeres del clima han sigut un rosari de fracassos. Cadascú estava pensant en com traure profit de la situació en lloc de pensar en com afrontar el problema que a tots els humans ens afecta. En els darrers anys la crisi ha fet que cadascú estiga mirant com pagar l'hipoteca de sa casa sense pensar que sa casa està a punt de cremar-se i, aleshores, de res servirà tindre diners.