dimecres, 22 de gener de 2014

La Batalla de València (X): Mitjans de comunicació



Mitjans de comunicació  

La premsa jugà un paper fonamental en el procés que analitzem, especialment el diari “Las Provincias” que girà en rodó fins a situar-se a la dreta de la dreta. En la exigua oferta periodística en València, a partir de la mort de Franco, el diari “Levante” significava el passat i Las Provincias pretenien ser el futur. Des de 1975 Levante juga la carta de la moderació i s’aclimata a cada moment, segons bufa l’aire del poder, el que fa que la seua reconversió a la democràcia siga a colps d’oficialisme i, seguint l’opinió pública, expressa el recolzament a la Transició. 

Publicacions com ara Dos i Dos reclamaven la democratització i valencianització dels mitjans: “…¿Cómo se entiende, a estas alturas, que el periódico LEVANTE le regale generosamente sus páginas a tinglados neofascistas como el Consell Valencià? (…) y más aún, porque siendo el PSOE el primer partido del País Valencià no debieran consentir, los prohombres valencianos del parido de Felipe González, que deambularan por las mesas de redacción de LEVANTE los mismos espíritus franquistas que fabricaban ya el periódico en vida del dictador. (…) es una urgencia señores parlamentarios lo de potenciar y “valencianizar” los medios de difusión del Estado”16 

A partir de la manifestació del 9 d’octubre de 1977, i l’enfrontament al sí de la societat valenciana propiciada des del poder, es potencià la importància de la premsa. Frenar el projecte nacionalista significava restar força a l’esquerra que l’encapçalava i aquest fou al que es dedicaren l’UCD i els personatges del franquisme, amb els grups fascistes i l’utilització de la premsa, propiciant un valencianisme buit i subcultural. El valencianisme agressiu explotà els suposats perills de l’amenaça catalana i el nacionalisme d’esquerres va patir la persecució sistemàtica d’un grup recalcitrant que pretenia defensar l’essència del valencianisme pur baix el liderat públic de “Las Provincias”. Aquest diari adoptà la bandera del valencianisme conservador i excloent com a senya d’identitat i dugué endavant una croada periodística implacable contra tots aquells sectors socials que desafiaren els preceptes instituïts des de les pàgines del diari. 

La batalla de València condicionarà la realitat informativa de manera absoluta, mediatitzant les noticies quotidianes, determinant d’aquesta manera bàndols irreconciliables, marcant barreres polítiques i personals, acotant l’espai periodístic, dient qui és i qui no és valencià. Front al protagonisme total de Las Provincias, amb Mª Consuelo Reyna al cap com a guardiana d’aqueixa particular ortodòxia valencianista, Levante adopta una posició passiva i gris que provoca el seu fora de joc respecte a la realitat valenciana del moment.

16 Sn, “Valencianizar los medios del Estado”, Dos i Dos,València, nº 55-56, 1977  18

La Batalla de València (X) Mitjans de comunicació 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...