divendres, 10 de gener de 2014

La Batalla de València (III): De “Una, Grande y Libre” a l’Estat autonómic



De “Una, Grande y Libre” a l’Estat autonómic 

Manifestació del 9 d'octubre de 1977
El 6 d’agost de 1977, els 41 diputats i senadors valencians elegits després de la dictadura, s’autoconstituïren en Plenari de Parlamentaris amb l’objectiu bàsic d’elaborar un estatut i, per a reivindicar-ho, convocaren la major manifestació que mai s’havia fet a València el 9 d’octubre de 1977. El real decret de 17 de març de 1978 aprovava el règim preautonòmic que constituïa el primer govern valencià, de valencians i format per valencians, des de feia 271 anys, govern de unitat i concentració que conduiria al País Valencià cap a l’autonomia. El president socialista Josep Lluís Albinyana impulsà el Compromís Autonòmic, signat el 8 d’octubre de 1978, que acceptava el marc de la futura Constitució per assumir “la màxima autonomia en el termini més breu”, i instava al Plenari a iniciar l’elaboració d’un projecte d’estatut. 

Conegut el text constitucional, els partits signants (PSPV-PSOE, UCD, PCPV, AP, UDPV, P. Carlí, PTPV, ORT, PSUPV) acordaren unes puntualitzacions fonamentals, per aclarir que la fórmula “màxim grau d’autonomia en el mínim temps possible” volia dir únicament “la via constitucional establida en l’article 151” i es comprometien a que després de les eleccions “les noves corporacions –ajuntaments i diputacions— d’aquestes forces polítiques recolzarien l’accés a l’autonomia pel 151. Sempre a instancies de la Presidència del Consell, el Plenari de Parlamentaris va nombrar la comissió redactora de l’Estatut el 11 de desembre de 1978 amb el compromís de que “abans de l’11 de desembre de 1979 la comissió lliurarà un avantprojecte d’Estatut al Plenari” d’acord amb la via 151. 

Els parlamentaris sorgits de les eleccions del 1-M 1979 triaren una nova comissió redactora, com a prova de la vigència del compromís autonòmic de seguir el camí del 151. Però el triomf de l’esquerra alarmà les forces centralistes que no reeixiren en la tasca de redactar l’avantprojecte de l’estatut, però sí destacaren a l’hora de despertar dimonis. Per contra, la Presidència del Consell amb pocs consellers i directors generals, olorant-se forts i pot ser insuperables problemes, s’esforçà en situar les aspiracions valencianes en el marc de la construcció de l’Estat democràtic. El President Albinyana va convocar una sessió emblemàtica a Morella, que va poder celebrar-se el 9 de gener de 1979 i on s’acordà per unanimitat (PSOE, UCD, PCE, PSP, y AP) el inici del procés autonòmic del País Valencià d’acord a l’article 151. Aquest fou l’últim acte de l’ample consens per l’autonomia valenciana.

Des de aquest mateix any, l’UCD s’apropià de les paraules i els fets dels grups incontrolats del blaverisme radical i es desfermarà la violència extrema amb atemptats a autoritats, intel·lectuals i llibreries. En l’expansió d’aquest anticatalanisme es serviren del diari “Las Provincias” i de la seua directora, María Consuelo Reyna; d’un moviment socio-festiu com les falles, i també d’un moviment de masses com el València C.F., que veurem més endavant, així com dels principals responsables de l’elaboració doctrinal: Fernando Abril Martorell, Emilio Attard i Manuel Broseta Pont, amb la destacada participació, en el naixement oficial del blaverisme, de Juan Ferrando Badía, María Consuelo Reyna i Gustavo Villapalos. 

Des de juny de 1979, el conseller d’hisenda, Enrique Monsonís, practica el bloqueig sistemàtic a l’activitat del Consell i, especialment, de Presidència, arribant a no autoritzar ni les compres de paper higiènic. Tot i això, el president i uns pocs col·laboradors (Josep Maria Felip, secretari general de presidència i Alfons Llorens) recorregueren el País Valencià poble a poble buscant el recolzament per a l’autonomia. Foren els ajuntaments de Picanya, amb Ciprià Ciscar d’alcalde, i Bellreguard, els que iniciaren el camí previst a la Constitució, amb la seua petició d’autonomia el 25 d’abril de 1979, i amb això començaren a comptar els sis mesos que marcava el text constitucional. La Constitució exigia el 75 % dels ciutadans, però el treball de presidència va fer que foren el 99 % dels municipis y el 99’9 % dels ciutadans el que demanaren l’autonomia per la via 151. Els municipis ucedistes de Castelló no especificaven la via, sinó que acordaren “l’autonomia amb el menor temps possible”. Les peticions foren autentificades pel degà dels notaris de València, Gregorio Pérez Sauquillo, i dos col·legues més, que, el 25 d’octubre de 1979, les presentaren al Congrés de Diputats. El president Albinyana es va posar a preparar el referèndum per a celebrar-lo el 28 de febrer de 1980. Havia encarregat dues enquestes a icsa-Gallup en les que un 60 % havia declarat la intenció de votar abans inclús de conèixer el contingut de l’Estatut. D’ells, el 54 % donaria el sí el text pactat. 

Però, al mateix temps que açò ocorria, s’incrementava la violència, sempre impune i avivada des del  partit del govern. A més a més, en Madrid, UCD i PSOE havien pactat gelar el procés, i ho feren a través de la “Ley Orgánica Reguladora de las Distintas Modalidades de Referéndum (ley 2/1980)” amb el que la mateixa Constitució era conculcada. Albinyana no més pogué votar en contra de la llei (fou l’únic vot en contra) que exigia, de forma retroactiva, que els ajuntaments hagueren especificat clarament la via 151. Dels 535 municipis existents aleshores, 524 havia secundat la campanya, però sols 230 explicitaren eixa via, la resta utilitzaren la fórmula “màxima autonomia en el menor temps possible”. El 19 de desembre de 1979 l’executiva del PSPV-PSOE, reunida simultàniament a la sessió del Consell, decidia l’abandó del Consell. El President Albinyana va dimitir el 22 de desembre de 1979, i amb la dimissió entregaria el carnet del PSPV i l’acta de diputat del número u del PSOE per València.

3 Llorenç, A., “Els estatuts frustrats”, Levante, València, suplement especial 9 octubre 2005

La Batalla de València (III) De “Una, Grande y Libre” a l’Estat autonómic 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...