El clímax del capitalisme

Teníem dues maneres de plantar cara a la solució neoliberal de la crisi:  a través de les urnes o al carrer. La primera ja està tancada fins d’ací quatre anys. Quasi deu milions d’abstencionistes i una llei electoral feta per la dreta franquista per afavorir els seus interessos han donat el resultat previst: la victòria absoluta de la dreta i l’enfonsament del partit d’esquerres que feia política de dretes. 

Ja sols ens queda la segona opció. Si no hem sabut portar al Parlament les forces capaces de fer una política que beneficie a les classes populars. Si fugint de les mesures neoliberals implementades pel PSOE hem entregat el poder total als neoliberals, només ens queda el carrer per combatre les conseqüències. 

Les mobilitzacions davant de cada agressió a l’estat de benestar i als drets socials i civils no seran suficients però. Cal recuperar la identitat de classe, la ideologia que ha permès dotar a la classe treballadora de la força suficient per a fer-se respectar. “La història del món és la història de la lluita de classes”, deia Marx, i la pèrdua de consciència de classe dels treballadors de tota mena ha dissolt la força popular com el sucre en l’aigua, duent-nos a la situació actual en la qual estem a punt de perdre el que els ciutadans més desfavorits havien aconseguit al llarg de la lluita de dos-cents anys. 

El capitalisme és global i el front per combatre’l ha trencat les barreres nacionals. La lluita ha de ser, si més no, al sí d’Europa, on hi ha suficients elements comuns culturals, socials i econòmics que permeten accions coordinades en resposta a les agressions que afecten igual a tots els ciutadans europeus. 

 El capitalisme ja ha fet el seu recorregut en la història. Ha arribat al clímax. Des d’ací comença el seu declivi. El sistema no té més recorregut econòmic, social ni ecològic. El planeta no suporta la bestial depredació que espleta la terra, l’aigua i l’atmosfera. L’economia basada en l’anarquia avara del mercat, en lloc de servir a la convivència dels ciutadans, els ha convertit en esclaus. La societat sotmesa a la llibertat del mercat és cada vegada més desigual, injusta i opressora. Cal prendre’s en serio superar el capitalisme.