Parlar i no dir res

Això és en el que Rajoy és mestre. Vuit anys en l'oposició no li han servit per a tindre un discurs que el poble puga entendre. Hauria de continuar allí fins que deprenga, però no pareix que vaja a ser així. 

Es suposa que el sistema democràtic per representació delegada està sotmesa a unes regles que han de respectar-se. Els candidats han d'explicar les seues propostes per a que els electors opten per uns o per altres. Però no és així en la realitat. El candidat que més possibilitats té de guanyar les eleccions, segons les enquestes, és el candidat que no ha explicat res de les polítiques que pensa implementar quan forme govern. Dir que el problema és l'atur, que estem en crisi, que cal reformar moltes coses, sense dir com es crearà treball, com eixirem de la crisi ni en què consistiranles reformes és parlar i no dir res. 

La cosa no és menor, doncs si de tot el que va malament al país té la culpa l'actual president Zapatero, obviant la situació de crisi internacional, això implica que el president que isca de les pròximes eleccions tindrà la capacitat de fer que les coses vagen be. Eixe és el discurs i l'argument de Rajoy. Amb un canvi de govern tot s'arreglarà. Parlar i no dir res. No dir res de la capacitat de destrucció de les polítiques neoliberals, adreçades a desfer el precari estat de benestar espanyol, que porten d'amagat.