dimarts, 21 de gener del 2014

La Batalla de València (IX) El València C.F, les falles i els blavers



El València C.F.: nucli blaver
El València C.F. era l’entitat esportiva més important del País Valencià. Els seus directius han pertangut, quasi sense excepció, a la castellanitzada i espanyolista classe alta de la ciutat de València que prengué l’orientació extremadament crítica i militant, en arribar la Transició, contra el nacionalisme valencià. Així, l’equip fou utilitzat per la difusió del blaverisme. Modificaren l’escut afegint la frangeta blava, prenent partit davant del debat que, a finals dels anys 70, es vivia en la societat valenciana sobre quina havia de ser la senyera dels valencians, i la segona equipació del València dels anys de la Transició consistia en una samarreta quatribarrada i un pantaló blau. 

Als anys 80 apareixen les penyes futbolístiques a Espanya. La penya més radical del València C.F. fou l’anomenada “Yomus”. Aquesta penya, ultraviolenta i amb molt mala reputació, es dedicà especialment a amenaçar als aficionats valencianistes que treuen “màrfegues”, com anomenen els blavers despectivament la senyera valenciana quatribarrada. De caràcter ultradretà, fanàticament espanyolista, anticatalà i en darrer terme antivalencià, tenen com a càntic favorit al camp de futbol “Puta Barça, Puta Catalunya!” (sic), o també “Som valencians, mai catalans”. 

Les falles i els blavers
Les falles, com a festa que manifestava i exercia la crítica al poder, foren sotmeses pel franquisme i transformades en una pura manifestació folklòrica beneïda per l’església. “Es pot afirmar que, cap al 1975, en albirar-se un canvi de règim de polític, la vella totalització festiva s`havia fossilitzat en una tancada ortodòxia defensada per reglaments i institucions, imposada sobre les bases falleres sense possibilitat de contestació, doncs aquestes l’havien interioritzat. En aquest sentit el vell valencianisme temperamental, reconvertit pel franquisme en un valencianisme faller força conservador, fou aprofitat per tot un corrent de la dreta de la ciutat de València, eficaçment instal·lada en el mon de les festes falleres, utilitzant-la al servei de la imminent “batalla de València” (...) fent costat al també incipient “blaverisme” declarat. (...) La transició cap al blaverisme, des de el valencianisme faller, forma part de la esmentada batalla de València com es pot comprovar en la continua implicació d’aquest peculiar valencianisme en l’acció i ideologia blaveres. (...) va actuar com a part del nucli simbolic-ideológic que activà el blaverisme, que caracteritzà alguns dels trets més representatius del conflicte civil subsegüent (...) El valencianisme faller va contribuir a crear el conflicte aportant-li un segell especial de confusió i fractura, vertebrades per una ofensiva ultraconservadora contra la transició democràtica a València, amb evidents repercussions a la resta del País Valencià, que arriben fins a l’actualitat.”13 

Al llarg de l’etapa final del franquisme i la Transició es produïren una sèrie d’actuacions que relacionem per considerar-les evidències que demostren l’estreta connexió entre el naixement de l’anticatalanisme al País Valencià i el món faller que s’olorava a l’época. “Posible infiltración entre falleros y extrema derecha valenciana: coctail Molotov al Christopher Bar Lee, lugar frecuentado por la nata política de la oposición democrática y la flor de la intelectualidad local.” Deia una nota en la revista Dos i Dos en 197714. El llistat d’accions de caire anticatalanista pot esser molt llarg; ací posem una mostra15

• En 1963 les falles Cádiz-Literato Azorín, Peu de la Creu-D. Joan de Vilarrasa i Plaça de la Mercè, insultaren públicament Joan Fuster per la seua obra Nosaltres els valencians i El País Valenciano.
• En 1966 un redactor de la revista Fonorama hi hagué de fugir de València per haver escrit en contra de l’ortodòxia dominant en matèria fallera.
• En 1968 el llavors president de la Junta Central Fallera, després de dir “borregos” als fallers concentrats per a l’acte de la Crida, aturà el seu segur cessament mitjançant el ràpid recolzament, aconseguit pels seus homes fidels, de 165 comissions de falla en forma d’adhesió.
• En 1974 la Junta Central Fallera va suprimir el III Concurs de Teatre de Corretgeria-Bany dels Pavesos, per “catalanista” i “no oficial”.
• En 1976 la Junta Central Fallera mobilitzà les masses falleres contra els continguts presumptament “anti-fallers” de la revista llibertària Ajoblanco.
• En 1978 la Junta Central Fallera suprimeix l’estendard de 1953 (el penó quatribarrat) i el substitueix per un altre que reprodueix la senyera amb franja blava de la ciutat de València.
• En les darreries dels setanta la Junta Central Fallera es carregà l’experiment alternatiu de la falla King-Kong i durant la primera meitat dels vuitanta els exemples populars i progressistes de Cambrils-Camí de Montcada i sobretot de Jacomart-Camí de Montcada.
• El Reglament Faller de 1980 reconeix tots els símbols d’identitat defensats pel blaverisme, que no eren precisament els que havien enlairat les forces democràtiques antifranquistes.
• En 1982 la dreta regionalista, en rebutjar-se en el Congrés dels Diputats la denominació “Reino de Valencia” per a l’Estatut d’Autonomia, organitza─concretament la comissió Regne de València-Duc de Calàbria i V. González Lizondo com a líder visible─una protesta, tot utilitzant les comissions falleres (recolzaren la protesta no més de 100) perquè cremen els cadafals a les tres de la matinada.
• En el VIIè Congrés Faller (1988-1990) la majoria del món faller aprova l’esmena de que el valencià deu ser escrit segons les normes ortogràfiques de la Academia de Cultura Valenciana, en clara oposició a les Normes de Castelló i la Universitat, defensades pels sectors més progressistes de la societat valenciana.
I encara es podria afegir més, molt més, especialment des de 1991, any en què els regionalistes blavers passen a controlar la Junta Central Fallera.

13 Gil-Manuel Hernández, “Blaverisme i valencianisme faller”, L’Avenç, Valencia, 1997, número 214, pp 40-43.)
14 Sn, Dos i Dos, nº 43-44, p.4)
15 Tret de http://www.antiblavers.info  17

La Batalla de València (IX) El València C.F, les falles i els blavers

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...