Ha sigut una de les preguntes més repetides en els dies previs i posteriors a les eleccions: on està el 15-M? En alguns casos es formulava amb un somriure amb regust, com assaborint una derrota que alguns porten mesos vaticinant, i que es confirmaria amb la seua inacció en el 20-N. Per a altres, la pregunta portava un deix de decepció, com qui espera l’arribada d’un superheroi que en l’últim segon frustre els plans del vilà.
Que els uns i els altres es pregunten per on para el 15-M ja dóna la mesura del que ha aconseguit: s’ha convertit en un subjecte polític a tindre en compte, que uns veuen com amenaça i altres com a esperança. Entre els primers, va haver-hi qui portava setmanes advertint de que es preparava “un altre ‘passa-ho’ contra el PP, com en 2004”.
Els uns i els altres no han entés el canvi d’estratègia de les assemblees del 15-M. Enfront dels que els volen en el carrer i en les portades permanentment (garantia perquè acabara per desunflar-se i se socarrara davall els focus), el nucli del 15-M, que per descomptat és més reduït que els milions que en un moment puntual se sumen, ha decidit un replegament i una reorientació: ambdós moviments busquen la construcció d’una base social que en els primers moments era àmplia però volàtil, i que ara és més reduïda però més sòlida, i sobretot més activa.
En les últimes setmanes el 15-M no ha parat. No ha rebut tanta atenció mediàtica (tampoc l’ha buscat), però no ha cessat la lluita contra desnonaments (amb cada vegada més contundència policial), l’ocupació d’edificis i les accions locals, de barri inclús. A més, des del moment que les assemblees han repolititzat a molts ciutadans, el 15-M ha donat força i agilitat a mobilitzacions en curs (com l’educativa a Madrid). I al mateix temps segueixen actius grups que ja existien abans del 15-M i van confluir en aquest: avui (pel dia 27) hi ha una marxa des dels barris i pobles de Madrid fins a les Corts, Per a recordar al nou Govern que, com es va dir en deixar Sol, vam tornar als nostres barris, però sabem el camí de volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada